Perito Moreno, i el futur de les glaceres.

Aquesta és la terra on s'uneixen deserts, glaceres, enormes y extenses serralades, llacs, oceans; gel i sorra, fred i calor, tots els extrems són vàlids i tenen vida en el continent americà.

A uns 78 km del Calafate i en l'extrem sud davant de la Península de Magallanes, dins del conegut Parc Nacional de les Glaceres de l'Argentina, es troba un dels fenòmens més curiosos i sorprenents de la naturalesa: El Perito Moreno.

El Perito Moreno es una gegantesca glacera d'uns 60 m. d'altura sobre el nivell de la mar, 30 km de longitud, 257 km² de superfície, i obert en 5 km sobre el Canal dels Témpanos, en el Llac Argentí. La seva visió és colossal. Sentir-se davant de tal fenomen ens fa viure la grandesa de la naturalesa.

Batejat amb aquest nom en honor de Francisco Moreno, creador de la Societat Científica Argentina i actiu explorador de la zona austral d'aquest país, és una de les reserves d'aigua dolça més importants del món.

Però el més extraordinari no és només la seva immensitat. El Perito Moreno no deixa mai d'avançar, es calcula que ho fa a uns 2m. al dia. Cada tres o quatre anys té lloc un fenomen únic, la ruptura del front del Perito Moreno. Això succeeix quan la glacera toca la Península de Magallanes i forma un dic natural de gel que obstrueix la comunicació entre el Brazo Rico i el Canal dels Témpanos. Mentrestant, les aigües del Llac Argentí segueixen el seu curs de sortida cap al mar a través del Riu Santa cruz. Però el Brazo Rico, en quedar aïllat del llac i continuar rebent aigua de pluja i del desglaç comença a pujar de nivell. Pot arribar a aconseguir més de 30 m. de desnivell respecte al seu estat normal. És en aquest moment quan l'aigua exerceix una gran pressió sobre aquesta gran massa de gel i comença a filtrar-se pel punt on el gel és més fràgil, fins que finalment… la glacera es perfora, el pas de l'aigua s'accelera i finalment es produeix l'esfondrament. El gel del Perito Moreno s'esquerda i gegantescos blocs de gel cauen sobre el Canal, amb el que el pas d'aigua entre el Brazo Rico i el Canal dels Témpanos es restableix en quedar un canal obert entre la costa i la Glacera. És en aquest moment on ens quedem sense alè, sense respiració. El baluern del gel en trencar-se, l'impacte dels blocs sobre l'aigua, la puresa del blau intens, gairebé turquesa del gel, ens commou i ens deixa atònits.

COM ESTÀ AFECTANT EL CANVI CLIMÀTIC A LES GLACERES

El desglaç de l'Àrtic durant aquest 2011 ha arribat a un rècord històric amb la menor extensió de gel registrada des de 1979. Parlar avui dia de la data en la qual l'Àrtic quedarà lliure de gel és encara una incertesa, no hi ha dubte que el desglaç avança, que cada vegada s'obren més rutes de navegació i que la capa de gel és cada vegada més prima i de menor extensió.

 L'amenaça del desglaç no plana únicament sobre l'Àrtic. Les glaceres de la terra també estan patint les conseqüències del canvi climàtic. Segons l'informe elaborat per l'ONU dins del seu programa de conservació del medi ambient. (PNUMA), les glaceres patagòniques (35m), juntament amb les d'Alaska (25m) són les que major massa han anat perdent respecte a les glaceres de l'Himàlaia o els Andes (10m).

L'informe diu que moltes glaceres poden trigar segles a desaparèixer per complet, però agrega que moltes de les que estan a baixa altura, glaceres més petites, que sovint són fonts essencials d'aigua en les terres seques, s'estan fonent molt més ràpid.

"No podem predir quan les glaceres desapareixeran per complet, segur que estaran amb nosaltres per molt de temps, però el que és un fet és que estan en retrocés", va afirmar el director adjunt del Centre Internacional per al Desenvolupament Integral de la Muntanya (ICIMOD) Madhav Karki, en presentar l'informe durant el cim sobre el canvi climàtic.

L'expert no va voler fer prediccions com les que van portar al Grup Intergovernamental per al Canvi Climàtic (IPCC) de l'ONU a afirmar erròniament que les glaceres de l'Himàlaia desapareixeran per al 2050. A més va indicar que en qüestió de décades podria haver-hi problemes greus en el proveïment d'aigua en regions seques d'Àsia Central, el Perú, Xile i l'Argentina.

A l'Argentina, precisament, acaba d'aprovar-se una llei de protecció de glaceres que, es preveu, tindrà un fort impacte sobre l'activitat minera del país, íntimament lligada a aquests ecosistemes.