Uzbekistan, la Ruta de la Seda.

Quan ens plantegem realitzar un viatge per la zona de l'antiga Ruta de la Seda habitualment ens deixem portar pels somnis que hem anat acumulant amb el pas dels anys després de llegir llibres, novel·les o escoltar les nombroses històries i llegendes sobre aquesta mil·lenària ruta.

Després de la nostra última visita a aquesta zona central de la Ruta de la Seda, estem encara més convençuts que un viatge a aquest lloc cal plantejar-lo com solien fer-ho els antics mercaders, filòsofs, exèrcits i viatgers d'aquells temps.

En contra del que es creu habitualment, en èpoques passades, les persones que utilitzaven aquestes rutes no viatjaven d'est a oest o al revés en tota la seva totalitat, si no que recorrien algunes zones geogràfiques de la Ruta, segons els seus interessos o necessitats. Això no vol dir que no es pogués fer o que no es fes, però l'habitual era que només s'utilitzessin parts d'aquesta ruta.

Intentar plantejar-nos avui dia un viatge per la totalitat de la ruta de la Seda seria una cosa no massa recomanable. El temps a utilitzar per a poder gaudir com es mereix d'aquesta zona del planeta, de les meravelles culturals i arquitectòniques, així com de la gran diversitat de paisatges, seria tan extens que necessitaríem mesos per a dur a terme aquest gran somni que és, realitzar en el segle XXI els viatges que es realitzaven en allà pel segle II AC fins a la seva decadència, aproximadament sobre el XV DC. Encara que, posar una data a l'origen de la Ruta de la Seda ha estat i és, encara avui dia, un dilema no solucionat.

Es diu que en els seus inicis, aquesta ruta era part d'un eix de comunicacions de genets missatgers que portaven les notícies d'un lloc a un altre. Això va donar pas a un eix de comunicació geogràfica que els habitants de l'Imperi de Xian van utilitzar sobre el 119 AC per a enfortir el seu poder amb els regnes veïns de l'Àsia Central, més concretament amb els pobles de la zona de la vall de Fergana (Uzbekistan), de Tajikistan, Kyrguizstan i la resta de l'actual Uzbekistan i, d'aquesta manera fer front i derrotar a les poderoses tribus nòmades i al pràcticament invencible exèrcit dels Huns.

Més tard, l'exèrcit xinès va ampliar el seu poder no sols a l'interior del seu territori, si no també fins a la mateixa vall de Fergana. D'aquesta manera es van assegurar el trànsit de les diferents mercaderies que proveïen tota aquesta enorme extensió de terra.

Aquesta expansió de poder i per consegüent d'augment de mercaders viatjant per aquestes rutes va ser de tal envergadura que va arribar a unir Orient amb Occident, l'Imperi Xinès amb Roma. Enllaçant entre si ciutats tan fabuloses com Samarkand, Damasc, Bagdad, Constantinoble (Istanbul) i travessant accidents geogràfics de més de 5.000mtrs d'altura (Pamir), el desert del Gobi que en llengua Mogol significa, «lloc sense aigua» i el Taklamakan, que traduït ve a dir alguna cosa semblant a » allí on entres, però no surts».

Imaginem doncs, com aquells antics viatgers havien de creuar totes aquestes perilloses regions per a unir les cultures d'Orient i Occident. El motiu principal, d'aquella època, com ha quedat clar, era el trànsit de mercaderies però, és important aclarir que la seda no era l'únic bé que es comerciava. Productes com l'or, la plata, pedres precioses, perfums, tints, cristall, etc, anaven d'Occident cap a la Xina i les pells, la ceràmica, la porcellana, el jade, el bronze, les espècies i com no, la seda, viatjaven d'Orient cap a Occident.

De fet, la Seda va arribar a Roma quan l'emperador Wu Di va enviar una delegació amb aquests teixits en el 110 AC. Va ser llavors quan les famílies mes poderoses de la ciutat es van enamorar d'aquesta nova forma de teixit i es van disposar a pagar grans quantitats de diners per a poder vestir amb l'espectacular Seda.

El final o decadència de la Ruta de la Seda queda més clar. L'auge de la navegació obrint rutes marítimes en el segle XV, així com el naixement de nous imperis com els mogols, els turcs, seljúcides i otomans i, com no l'àrab, van ser causes més o menys decisives en el declivi de l'eix comercial per terra de la Ruta.

Per tot això i després del nostre últim viatge d'inspecció a aquesta zona central d'Àsia, us convidem a que descobriu aquest interessant i mític lloc. La nostra recomanació és dedicar com a mínim 10 dies de viatge a la terra on la Ruta de la Seda trobava sens dubte, les ciutats mes belles del seu recorregut, Uzbekistan. La visita a la ciutat de Khiva, amagada entre les seves muralles a les portes del desert, la meravellosa Bukhara on passejar pels seus carrers mil·lenaris que ens conduiran fins a espectaculars Medersas (escoles Alcoràniques) i Caravanserais (antics allotjaments per als viatgers) i, com no, conèixer la que probablement és la ciutat més espectacular i màgica de tota la Ruta, la ciutat mítica de Samarkand. Poques vegades es pot estar en una ciutat tan bella com aquesta. Els seus mausoleus, Medersas, observatoris, etc, són únics en el nostre planeta.

Però no sols de ciutats viu aquest país, els seus paisatges són impactants, serralades amb més de 5000 mtrs d'altura sobre el nivell de la mar, llacs, deserts, el mític mar d'Aral i sobretot els petits pobles situats entre fèrtils valls, oblidats pel turisme, envoltats d'impressionants jardins naturals de flors i arbres fruiters que converteixen aquest lloc, avui dia, en el que ja era en la seva època més gloriosa, el millor oasi de tota la Ruta de la Seda.

En resum, fer un viatge a Uzbekistan és fer un viatge al que nosaltres anomenem com, l'autèntica frontera entre Orient i Occident. Si la ruta de la Seda era coneguda com una ruta d'intercanvi de mercaderies, nosaltres cada vegada que tornem a aquesta zona d'Àsia Central estem més convençuts que la Ruta era, a més, la ruta de l'intercanvi de Cultures i aquest va ser el lloc on, possiblement per la seva estratègica situació geogràfica, la frontera entre totes dues cultures es veu i es viu d'una manera, encara avui, extraordinària i única.