Trekking a Pueblito i Cabo San Juan.

El Parc Nacional de Tayrona comprèn un tram de costa entre el mar Carib i la Sierra Nevada de Santa Marta, la serralada més alta de Colòmbia, i on es troba la muntanya amb més alçada del món enfront de la mar, el pic Simón Bolívar, amb 5.700 m. d’altura.

La Sierra Nevada de Santa Marta és un espectacle en si mateixa, mantenint encara zones de neus perpètues i fins i tot algunes glaceres. Però, entre l’oceà i aquestes glaceres, amb una amplària de 52 km, trobem el Parc Nacional de Tayrona. 15.000 ha dedicades a la protecció de la flora, fauna i restes culturals de civilitzacions ancestrals, en un entorn màgic. La seva situació i el seu desnivell permeten una àmplia varietat de biotòpics que van des dels boscos tropicals humits a la mateixa mar, on 3.000 ha. són àrea protegida.

Durant el meu últim viatge a Colòmbia, no veia el moment de pujar al nord i visitar la zona del P.N. de Tayrona. I sobre tot, de fer algun trekking pel seu bosc tropical humit o, arribar a alguna de les seves paradisíaques platges com la que conforma la badia de Cabo San Juan.

En el meu cas venia des de Cartagena de Indias, una preciosa ciutat colonial a la vora del mar Carib de la qual parlaré un altre dia. En aquesta ocasió la primera nit la passaria ja dins del parc. En unes cabanes a Playa Cañaveral. Ja el lloc em va semblar espectacular amb aquesta vegetació exuberant que sembla avançar desbocada cap a aquest mar  que em té enamorada. Playa Cañaveral és la més perillosa però també una de les més boniques de Tayrona però, com passa en altres de la zona, el bany està prohibit. Els forts corrents i l’onatge fa que sigui realment arriscar ficar-s’hi, així que un passeig és la millor opció. Si no es dorm dins del parc, no importa, es pot fer nit a Palomino, una molt bona opció, ja que així pots gaudir també de la vida nocturna de la ciutat, de les seves platges d’aigues cristal·lines, on pots passejar i fer surfing, visitar el cabo de la Vela o Punta Gallines o fins i tot acostar-se fins a la Quebrada Valencia. De fet, els nostres grups fan nit allà, ja que hi ha moltes més opcions de gaudir de l’ambient del Carib.

Tot i que a Playa Cañaveral no és possible donar-se un bany, a Tayrona hi ha d’altres on sí està permès com són, Piscinita a la Zona Cañaveral, Anerilla, passant Playa Arrecifes a on tampoc ens podem banyar, La Piscina, a mig camí entre Arrecifes i Cabo San Juan i el mateix Cabo San Juan.

La veritat és que, entre el trajecte des de Cartagena, i l’intent de buscar una platja on banyar-me, el dia em va passar volant i estava realment cansada, així que vaig posar punt final a la meva aventura d’avui i a dormir.

L’endemà, ben d’hora (qui ha dit que les vacances siguin per a descansar) va donar inici la meva “expedició” pel parc de Tayrona. Els meus objectius del dia: ascendir fins a Chaimara o Pueblito com se’l coneix habitualment i arribar fins a Cabo San Juan. Si aconseguia això, em donava per satisfeta.

Vaig començar la meva caminada des d’un poble anomenat Calabazo (des de Palomino és fàcil arribar i només està a 1 h. en cotxe). Des d’allí parteix un camí serpentejant que travessa el bosc plujós tropical fins a Pueblito, antic assentament Tayrona. Serà 1h i mitja de recorregut espectacular. Un camí que transcorre per l’interior del bosc amb forces pujades i baixades, amb grans roques, canals i rierols. Durant el trajecte vaig poder gaudir del so de la selva, els ocells, les fulles en moure’s amb el vent, i altres petits animals que sortien a la meva trobada. El camí estava senyalitzat, encara que a vegades, i si no hagués estat pel meu guia, m’hagués perdut, però no és complicat. Això sí, terrible la humitat a mesura que avançava el dia. Sort que vaig sortir molt d’hora (l’activitat complerta pot durar entre 3 i 4 h. pel que s’ha de matinar) i sabia que la recompensa final valdria la pena.

Pueblito queda just a mig camí de Cabo San Juan. Així que va genial aquesta parada per a gaudir d’aquesta antiga ciutat Tayrona i agafar forces per a la part final de la meva caminada.

Visitar Pueblito és la millor opció per a totes les viatgeres i viatgers que no disposin dels 5/6 dies que es requereixen per a arribar a Ciudad Perdida i que volen acostar-se als vestigis de la cultura Tayrona (si desitges anar fins a Ciudad Perdida, tenim una ruta de viatge "Guajira i trekking a la Ciudad Perdida" que hi arriba).

Els Tayrona van ser un grup indígena que van habitar la falda de la Sierra Nevada de Santa Marta. No se sap amb exactitud des de quan es troben en aquesta zona, però Ciudad Perdida data de l'any 800 d. C. Aquí es calcula que només queden uns 50.000 descendents "purs" d'aquesta comunitat.

Pueblito és un dels llocs més representatius de la cultura Tayrona. I arribar-ne és una alegria, de seguida puc veure les terrasses típiques en les quals es construïen les cases, les escales de pedra, ponts i altres restes. Avui dia, aquest antic assentament està habitat per una sola família Tayrona, els qui a més donen la benvinguda als visitants i els expliquen algunes tradicions d’aquesta ancestral cultura.

Encara que sembli mentida, a Pueblito hi ha una petita botiga on comprar algun snak i fins i tot algun record per a portar a casa.

Després d’un bon passeig i descobrir alguna cosa dels Tayrona, vaig decidir continuar el meu camí fins a Cabo San Juan. A partir d’aquí el camí canvia i encara ens queden unes 2 hores per a arribar fins al nostre destí. La travessa ara és una mica més dura amb escales de pedra i gegantines roques que semblen surar però per fi… Cabo San Juan. Impressionant. El paradís. Aquest somni de platja que tots tenim al cap amb cocoters que arriben fins al mar, aigües cristal·lines i roques gegants que semblen accentuar una escena que no necessita res més per a ser espectacular.

Un bany va ser el primer que vaig fer només arribar i després un bon i merescut dinar.
Després de descansar i gaudir d’aquest entorn vaig tornar a carregar amb la meva motxilla i caminar el trajecte final que em retornaria fins Cañaveral passant abans per Playa Piscina i Arrecife.

Objectius complerts. I un dia genial en un entorn incomparable que sempre recordaré.

A Terres Llunyanes, durant el nostre viatge en grup "Explora Colòmbia" de 22 dies i que recorre part del país, contem amb dues nits quasi al final del viatge en la zona de Tayrona, per poder realitzar aquesta activitat de manera opcional i viure una experiència increïble a través d’un dels paisatges més sorprenents de Colòmbia.