L'Eix Cafeter Colombià: molt més que un bon café

El cafè va ser l'excusa. Ho confesso. Sempre havia volgut visitar Colòmbia, i l'Eix Cafeter em va semblar el lloc perfecte per començar. N'havia sentit a parlar dels seus paisatges, dels pobles acolorits, de les finques on el cafè es cultiva a mà i es torra amb cura. Però el que no sabia és que aquest viatge em canviaria la manera de veure aquest país. Ni en els meus millors pensaments imaginava aquesta terra fèrtil, la calidesa de la seva gent, i els seus pobles.

La Vall del Cocora i Salento: entre palmes de cera i boira màgica

Des que poses un peu a Salento, entens que aquí el temps es mou d'una altra manera. Les façanes de colors, els balcons plens de flors, el ritme pausat de la gent... tot convida a abaixar les revolucions. Però el que de veritat et deixa sense paraules és la Vall del Cocora.

Per arribar-hi, sortim de Salento amb els mítics jeeps Willys, aquells vehicles que semblen sortits d'una altra època i que ja formen part del paisatge. El trajecte ja és una experiència, però el millor comença en arribar al vall. Caminem entre palmes de cera de més de 60 metres d’alçada, símbol nacional de Colòmbia, mentre la boira baixava per les muntanyes. Hi ha dues rutes: una més curta, d’unes 4 hores, i una altra més llarga, de 6 hores, que torna seguint el curs del riu Quindío. A mi m’encanta caminar, així que vaig escollir la llarga, i no me’n penedeixo gens. Els ponts penjants, el cant dels ocells, el so del riu... tot va ser màgia pura.

I és que, per les fotografies, sempre m’havia imaginat que tot era aquella imatge de postal de turons suaus amb palmeres de cera, però no, un cop allà em vaig trobar amb una varietat de paisatges i entorns increïble:

• Prats oberts amb palmes de cera: al començament, camines entre turons verds esquitxats d'altíssimes palmes de cera (fins a 60 metres!), que creen un paisatge únic i molt fotogènic.
• Boscos de boira: quan comences a pujar, entres en un bosc humit i espès, amb arbres coberts de molsa, falgueres gegants i una atmosfera brumosa molt mística.
• Ponts penjants: en diversos trams cal travessar el riu Quindío per petits ponts de fusta o cables, afegint un toc d'aventura.
• Senders estrets i rústics: part del recorregut discorre per camins de fang, arrels i vegetació espessa. Hi ha pujades i baixades constants, així que és recomanable portar bon calçat i bastons.
• Riberes del riu Quindío: el retorn es fa seguint en part el curs del riu, envoltat de vegetació exuberant, amb sons d’ocells tropicals i d’aigua corrent.
• Miradors naturals: durant la baixada, s’obren vistes panoràmiques del vall i les seves muntanyes, ideals per descansar i fer fotos.

Hisenda Venècia: viure el cafè en el seu origen

Durant dues nits del viatge Explora Colòmbia, ens vam allotjar a Hacienda Venecia, una autèntica finca cafetera prop de Manizales, on el cafè no només es cultiva: es viu. La finca, amb més de cent anys d’història i arquitectura tradicional, és un oasi de tranquil·litat entre cafetars i jardins. Allà ens van ensenyar que darrere de cada tassa hi ha mesos de treball, famílies senceres implicades i tradicions que passen de generació en generació.

La visita guiada pels cafetars va ser un dels “moments” del viatge. Em va encantar. Ens van explicar cada pas del procés: des de la selecció de les cireres, l’assecat, el torrat... fins a la cata final. Des d’aleshores, cada cop que prenc una tassa de cafè no puc deixar d’analitzar-ne l’acidesa, el sabor afruitat, etc. Però sobretot, no puc evitar traslladar-me a aquells dies i reviure aquella sensació de felicitat que es té viatjant. Perquè, de vegades, el millor viatge comença amb una tassa de cafè... i no acaba mai.

Una curiositat. "Hacienda Venecia", va ser un dels escenaris principals de la famosa serie colombiana "Cafè con Aroma a Mujer". En la ficció respresentava la "Hacienda Casablanca" de la família Vallejo.

Finlàndia: tradició artsenal i vida local autèntica

Més enllà del cafè, l’Eix Cafeter és una regió per assaborir. A Filandia, per exemple, vam passejar pel carrer Real, un carrer empedrat ple de cases colonials perfectament conservades, façanes acolorides, cafeteries artesanals i botigues de disseny local. És un poble vibrant i acollidor, menys turístic que Salento, on encara pots veure la vida passar des d’un banc de la plaça mentre els nens juguen i els veïns es saluden pel nom.

Va ser tot un descobriment, especialment per la seva gent. En una parada de menjar fins i tot em van deixar girar unes arepes de blat de moro (choclo) que després vaig tastar. Estaven boníssimes, per cert. També vam visitar un taller on t’ensenyen a fer la teva pròpia cistella de bejuco, una tradició artesanal que connecta amb les arrels de la regió. La meva conclusió: no deixis de visitar Filandia perquè és un d’aquells llocs que t’abracen sense esforç i que et conviden a quedar-te una mica més.

Un viatge amb l'essència BlackPepper que deixa empremta

S’han acabat els dies amb aroma de cafè, de despertar entre cafetars i veure com la boira es desfà amb els primers raigs de sol. Dies de descobrir racons acollidors, plens de color, de somriures i d’experiències que queden gravades per sempre. Però, per sort, l’aventura continua.

La nostra ruta ens porta ara a la pròxima parada del viatge: Medellín. Deixem enrere la tradició i els paisatges andins per submergir-nos en el bullici de la ciutat. Però aquesta ja serà una altra història, una altra pàgina d’aquest diari de viatge per Colòmbia.

Sabies que...

Palma de cera, àrbre nacional i emblema de Colòmbia

La palma de cera del Vall del Cocora, que pot arribar fins als 70 metres, és l’arbre nacional de Colòmbia i una espècie en perill d’extinció protegida per llei.

El cafè colombià, entre els més suaus i apreciats del món

Gràcies al clima, l'altitud i els mètodes tradicionals de cultiu, l'Eix Cafeter produeix un dels cafès aràbiga més suaus, situant Colòmbia com el tercer exportador mundial.

El Jeeps Willys, símbol rural amb història

Els jeeps Willys que fem servir per arribar al Vall del Cocora van ser portats per l’exèrcit dels EUA després de la Segona Guerra Mundial. Avui són patrimoni cultural i símbol del transport rural colombià.

Patrimoni de la Humanitat: Paisatge Cultural Cafater

El Paisatge Cultural Cafeter va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2011 pel seu valor històric, cultural i natural.

Arquitectura bahareque, tradició que resisteix el pas del temps

Les hisendes de l’Eix Cafeter conserven aquesta tècnica constructiva ancestral feta amb bambú, canya i fang. Adaptada al clima i als moviments sísmics, és un símbol de l’enginy local.