Dunes Cantarines de Khongoriin Els: quan el desert del Gobi fa música

El dia 14 de la nostra ruta Per les Terres del Gobi és el punt en què el viatge entra de ple al Gobi.

Venim de Bayanzag, dels penya-segats vermells on van aparèixer els primers ous de dinosaure descoberts per la ciència. I, sense transició, la carretera ens empeny cap a un paisatge completament diferent: una franja de sorra que sembla un mar aturat.

Les Khongoriin Els —les Dunes Cantarines— s’estenen al llarg de 180 km i arriben a alçades de fins a 200 metres. No és un desert uniforme: és una línia de dunes encaixada entre les muntanyes de l’Altai Gobi i l’estepa àrida del sud.

I el més estrany és que, de vegades, sonen.

El so: què passa quan la sorra vibra

Això de “cantar” no és una metàfora.

En condicions concretes, quan el vent o el pes fan lliscar la sorra per la cara de la duna, es genera un so greu i sostingut, de baixa freqüència (aprox. 70–110 Hz). Es pot escoltar a gran distància, fins i tot a diversos quilòmetres, i no s’assembla a res del que esperaries d’un desert.

No és un xiulet.
És un brunzit profund, com un tambor llunyà o un avió al fons.

Perquè passi, s’han d’alinear diversos factors físics:

• grans molt homogenis i arrodonits (aprox. 0,3–0,5 mm)
• sorra extremadament seca
• un pendent prou pronunciat (a l’entorn de l’angle de lliscament)
• i una cresta neta, sense vegetació que trenqui la vibració

De vegades la duna “respon” mentre puges. D’altres, en baixar. I d’altres no sona. Precisament això la fa real: depèn del vent, de la humitat i de l’estat de la sorra, no de nosaltres.

Pujar la gran duna: una caminada exigent, sense trucs

L’itinerari ho deixa clar, i nosaltres també: l’ascensió a la duna més alta és exigent.

Són 500 metres de pujada vertical en sorra en moviment constant. No hi ha sender. Cada pas s’enfonsa, el ritme es trenca i el cap entén ràpid que això no es fa corrent.

• Durada real: entre 1 h 30 i 2 h, fins i tot estant en forma.
• Recomanació: fer-ho al capvespre (o a l’alba), evitant les hores centrals del dia.
• Aigua: mínim 2 litres.
• Important: és “només caminar”, sí… però caminar aquí cansa d’una altra manera.

La baixada és el contrari: ràpida, gairebé lúdica, com si el cos llisqués amb la sorra.

I a dalt, el que t’espera no és un cim. És escala. Dunes cap a un costat. Estepa cap a l’altre. Muntanyes al fons. I un silenci que no s’assembla a cap altre.

No hi ha oasis cinematogràfics.
Hi ha pous salins, matolls resistents i campaments ger dispersos.

Dormir al Gobi: comoditat limitada, experiència intacta

Aquesta nit dormim en campament ger.

Als campaments del Gobi, l’aigua i l’electricitat solen funcionar només en franges horàries, i l’aigua està molt mesurada. De fet, és habitual que no es permeti fer bugada personal i que, si cal, hi hagi servei de bugaderia del mateix campament.

No és una queixa: és part de la logística real d’una regió on els recursos són escassos i el territori mana.

El capvespre: el moment en què tot encaixa

Entre les 17:00 i les 19:00 a l’estiu, el sol lateral transforma la sorra. Les dunes passen del groc pàl·lid al taronja intens i finalment al vermell fosc. El so acostuma a desaparèixer quan el vent afluixa. El silenci és total.

Des de la cresta s’observen 360° d’horitzó obert: dunes ondulades cap a l’est, estepa cap a l’oest i les muntanyes de l’Altai tancant el paisatge.

El Gobi deixa de semblar un paisatge “bonic” per convertir-se en un territori enorme, físic i seriós. A aquella hora, quan el vent baixa, el so pot desaparèixer. I aleshores entens que l’impacte real no sempre és l’espectacularitat.

De vegades és el desert respirant.

Consells pràctics per a Khongoriin Els (Dia 14)

Abans de pujar

• Horari: puja a l’alba o al capvespre (la diferència de calor és notable i el vent sol ser més amable).
• Aigua: porta mínim 2 litres per persona (al Gobi no hi ha “compro una altra ampolla” a mig camí).
• Calçat: sabatilla o bota de trekking que subjecti el turmell; la sorra cedeix i el pendent castiga si vas amb calçat tou. (Si utilitzes polaines, millor: evites sorra a dins.)

Durant la pujada

• Ritme: passos curts i constants. A la sorra, accelerar només et fa enfonsar més.
• Bastó: si en fas servir habitualment, aquí funciona com una “tercera cama” per estabilitzar i estalviar cames.
• Escolta el vent: si la sorra és molt seca i el pendent “corre”, de vegades el so apareix quan la duna es desplaça lleugerament sota els teus passos.

Per “escoltar” les dunes

• Si el guia ho veu segur, prova d’arrossegar els peus en un tram amb pendent (sense córrer): el lliscament uniforme afavoreix la vibració.
• Si ha plogut o hi ha humitat, probablement no sonaran: no és un error del lloc, és física.

Al campament ger

• Aigua i electricitat: funcionen per franges horàries; millor dutxar-se o carregar dispositius en arribar.
• Bugada: acostuma a estar prohibit fer-ne personalment; si cal, s’utilitza el servei del campament.

Viatjar a Khongoriin Els amb BlackPepper

A la nostra ruta Per les Terres del Gobi, el Dia 14 està dedicat a viure Khongoriin Els com es mereix: sense presses, sense postureig i amb la logística pensada perquè l’important sigui el lloc.

👉 Explora la nostra ruta Per les Terres del Gobi i viu el Dia 14 a les Dunes Cantarines de Khongoriin Els: pujada opcional a la gran duna, capvespre des de la cresta i nit al Gobi.