El Temple Daurat. El cor espiritual dels Sikhs

Hi ha llocs que desperten l'ànima. Que no saps per què, però estan envoltats per una aurèola d'espiritualitat que, encara que no siguis creient de cap fe religiosa, o que siguis un declarat agnòstic, t'embolcalla i t'atrapa. Això és el que passa al Temple Daurat, un dels santuaris més impressionants i espiritualment més significatius del món.

Conegut també com a Harmandir Sahib, és l'epicentre de la fe i la cultura dels sikhs, una de les religions més joves i menys compreses del món.

Situat al nord-est de l'índia, a la vibrant ciutat d'Amritsar forma part de les nostres rutes des de fa moltíssim temps, i per a BlackPepper és un lloc tan especial, que fins i tot els viatges més curts que tenim pel nord del país inclouen una visita a ell.

Què és el Sikhisme. Quin n'és l'origen i per què sorgeix.

Fundat al segle XV per Guru Nanak, va néixer com a resposta tant al sistema de castes de l'hinduisme, com a les jerarquies de l'islam al subcontinent indi. Era un moment històric i social de grans tensions i canvis, especialment pel que fa a la regió del Punjab, on confluïen diverses influències religioses, polítiques i culturals.

Expansió de l'islam
Al s. XV gran part del nord de l'Índia es trobava sota el domini del Sultanat de Delhi, però a inicis del s. XVI, es consolidaria l'imperi mogol, portant una expansió de l'islam en regions tradicionalment hindús. L'aplicació de polítiques religioses, com ara la imposició del jizya, un impost sobre els no musulmans, o les conversions forçades, van incrementar el malestar entre aquesta comunitat.

La Rigidesa del sistema de castes
Tant el sistema de castes de l'hinduisme, que impossibilitava la mobilitat social i marginava les castes més baixes, com les jerarquies de l'islam que feien que en molts casos la conversió no millorés significativament la posició social, agreujava una sensació de ressentiment.

Moviments monoteistes
A finals de l'edat mitjana, tant l'Hinduisme com l'islam van patir moviments de reforma que buscaven una relació més personal i directa amb el que és diví. És així com neix el moviment Bhakti, que promovia la devoció a un déu personal i accessible, i encoratjava la igualtat entre els éssers humans i una forma espiritual més inclusiva.
Pel que fa a l'islam, el sufisme s'alçava amb el seu enfocament místic, posant èmfasi en l'experiència directa de Déu, predicant la pau, l'amor i la unitat espiritual, creant un espai de diàleg i convivència.

Guru Nanak, el fundador del Sijisme
És en aquest context que, el 1469, neix Guru Nanak. Des de jove es va sentir desconnectat de les pràctiques religioses tradicionals de l'hinduisme i de l'islam, i va buscar una forma espiritual que transcendís les divisions religioses. Després d'una experiència mística en què va declarar haver tingut una trobada directa amb Déu, va començar a predicar una nova visió del món basada en la igualtat, la justícia social i la devoció sincera a un únic Déu.
Va rebutjar el sistema de castes, va impulsar un camí basat en la unitat de la humanitat, el rebuig a les divisions imposades per la religió o l'estatus social, va emfatitzar la importància de les accions desinteressades, la SEVA, i la igualtat entre homes i dones, a més del servei als altres com el veritable acte de devoció a Déu.

És així com neix és sikhisme, com una fe espiritual, però sobretot com un moviment social de resistència davant l'opressió i la injustícia.

Aquesta fe monoteista compta en l'actualitat amb més de 25 milions de seguidors a tot el món. I una de les característiques més visibles dels sikhs és la seva identitat única, simbolitzada pels "cinc articles de fe" o "Cinc K's", que inclouen els cabells sense tallar (kesh), una pinta de fusta (kangha), una polsera d'acer (kara), roba interior específica (kachera) i un petit ganivet cerimonial (kirpan). Aquests elements no només són símbols, sinó una representació dels valors essencials de l'autodisciplina, la puresa i el compromís amb la justícia.

El Temple Daurat.

Orígens del Santuari Sagrat
Fundat pel quart guru sikh, Guru Ram Das, al s. XVI, va ser finalitzat cap al 1604 pel seu successor, Guru Arja Dev. Per als Sijs, el Temple Daurat no és només un lloc de culte. És molt més que això. Ubicat enmig d'un serè estany conegut com a Amrit Sarovar, que dona nom a la ciutat, el temple convida persones de totes les religions, castes i gèneres a submergir-se en l'aigua purificadora i participar en la seva atmosfera espiritual, sent així, un lloc de culte i inclusió.

Un passeig a la humilitat i a l'espiritualitat
Amritsar és com moltes ciutats índies, amb carrers bulliciosos i amb el so constant del trànsit i el murmuri dels comerciants. Però a mesura que t'acostes al Temple Daurat, tot sembla emmudir. A la llunyania, els centelleigs daurats del temple semblen treure el cap entre els edificis, i la calma comença a apoderar-se de tot.

Abans d'entrar-hi has de descalçar-te i els peus ja prenen contacte amb el marbre fred de terra. Després cal rentar-se les mans i cobrir-se el cap. Els primers passos van acompanyats d'una lleu aroma d'encens i flors, i ja comencen a ressonar llunyans els himnes sagrats.

La primera cosa que veus és l'Amrit Sarovar, l'estany sobre el qual s'alça el temple i que torna el reflex daurat del santuari. L'estany té un poder purificador, i és habitual veure pelegrins submergir-se a les seves aigües com un acte de renovació espiritual.

El camí que envolta l'estany és de marbre blanc, amb intricades incrustacions de pedra que expliquen històries sagrades. Però, tot i que, el que passa al voltant és sorprenent i captivador, no et pots deixar de sentir atrapat per aquest majestuós edifici cobert de làmines d'or. Un or que brilla sota el sol punjabí representant la llum espiritual, la resplendor del diví que, segons els sikhs, habita a l'interior de cadascun de nosaltres.

Travessar la passarel·la que connecta amb el temple és com fer un viatge cap a la reflexió, cap a la calma. És on l'opulència del daurat contrasta amb aquesta atmosfera espiritual i de pau. A poc a poc els kirtans, la música suau i meditativa et va acaronant i per fi, entres a l'interior on el Gur Granth Sahib, el llibre sagrat dels sikhs, descansa en un altar. Tot fa olor d'encens, les parets estan adornades amb decoracions i escriptures en pa d'or, i els càntics, amb aquesta harmonia que sembla desaccelerar el temps, et fan entrar en un estat de connexió amb una alguna cosa més profunda.

Però aquest lloc encara ens amaga més sorpreses. El langar, o la cuina comunitària més gran del món. El lloc on el SEVA (el servei desinteressat), es fa realitat. Centenars de pelegrins s'asseuen, espatlla amb espatlla, sense importar la seva casta, la seva religió, el seu estatus social, per menjar. Un simple acte de compartir menjar amb altres ens recorda l'essència de la igualtat que predica el sikhisme, i voluntaris, incansables, ofereixen xapati, dal i arròs a tothom que hi acudeix.

Les últimes llums del dia es van esvaint, i el Temple Daurat sembla brillar encara més sota el cel nocturn. La nit el converteix en un lloc encara més màgic i especial encara. És llavors quan no hi ha res millor que seure al marbre fred i, en silenci, observar aquest refugi espiritual, lliçó de vida i dels valors del sikhisme.