Els Surma i les seves tradicions ancestrals.

Etiòpia és ben coneguda per la gran quantitat d'ètnies, amb estils de vida ancestrals, que viuen, especialment, al sud del país, i en concret a la Vall de l'Omo.

Però, al sud-oest, frontera amb el Sudan del Sud i no lluny de Kenya, es troba el País Surma. Arribar-hi ja és tota una aventura, i se surt completament de les rutes convencionals, centrades en la visita d'altres grups ètnics, molt més accessibles, a la Vall de l'Omo. 

5 dies per arribar des d'Addis Ababba, a través de paisatges impressionants, pobles plens de gent, bulliciosos mercats i aquesta sensació d'estar a una terra que pocs turistes visiten, per la curiositat que despertem a mesura que avancem. El tram final ens portarà per pistes de fang, impracticables segons les dates de l'any, que van canviant a colors més vermellosos. Un paisatge muntanyós, de canvis verds, són el preludi d'un lloc molt especial, la llar on viu una de les tribus més fascinants que es poden visitar.

Una de les coses que impacten quan veus els Surma, especialment per primer cop, és el seu aspecte. Alts, prims, amb cossos fibrats i una mirada penetrant i desafiant. Una actitud que canvia així que aconsegueixes treure'ls un somriure. Però què vols, són guerrers. Són un poble de pastors nòmades (ara una mica més sedentaris que en el passat) que s'han dedicat tota la vida a pasturar amb el bestiar per territoris de pobles veïns i habitats per animals salvatges. Han de tenir un aspecte temible perquè altres ètnies com els Toposa, els Jie o els Nyangatom no se'ls prenguin de broma.

Organització social.

La forma com s'organitzen els Surma és similar a la d'altres tribus amb el mateix origen. Es basa en el sistema tradicional de jerarquia per grups d'edat, en què els ancians pertanyen al grup més important i, per tant, el que pren les decisions més transcendents per al grup.

La divisió per sexes al treball continua estant molt present en aquest tipus de societats.

Els homes s'encarreguen de la protecció del clan, la família i el territori i, per descomptat, del bestiar. Mentre que la dona és una peça clau, no només per als Surma, sinó a tota l'Àfrica. Les dones s'encarreguen absolutament de la resta, que és molt. Han de tenir cura dels grans i dels petits, i fer-se càrrec de les feines de la llar, que en aquest cas estem parlant de recórrer quilòmetres diàriament per anar a buscar aigua i llenya per poder fer foc i cuinar. També treballen la terra i venen o intercanvien als mercats alguns dels aliments que obtenen d'aquesta. I finalment, són les que produeixen cervesa local, una beguda a base de sorgo molt consumida en territori Surma i, ens atreviríem a dir que, imprescindible.

Aquesta divisió del treball s'observa ja des de petits, ja que és molt comú veure nens pasturar amb el bestiar, i nenes ajudant les seves mares a tenir cura dels més petits o, fins i tot, carregades amb aigua.

La importància del bestiar per a un Surma.

Els surma són un grup ètnic d'origen nilòtic, i com a tal, sempre s'han dedicat al pasturatge. Per a aquests grups ètnics, el bestiar és de vital importància, de fet és allò que determinarà la riquesa i el prestigi d'un home i la seva família.

Amb les vaques es paga la dot a l'hora d'acordar un matrimoni, i hem de tenir en compte que per un surma casar-se no és una opció, sinó més una obligació. També d'elles n'obtindran llet i sang, i de forma molt puntual, la seva carn. Sense vaques no hi ha res. Tota la vida gira al voltant de quantes vaques tinc o puc aconseguir.

De les vaques extreuen la sang, a través d'una fiblada a la jugular del coll de l'animal. Una punció exacta, amb què brollarà la sang que recolliran en una carabassa que farà de recipient. Després tapen aquesta ferida amb fang i cendra o herbes que ajuden a la seva cicatrització i ja està, a punt per consumir. Aquesta tradició els permet obtenir aliment de l'animal sense matar-lo, especialment durant els períodes en què els homes s'allunyen de casa seva amb el bestiar a la cerca de pastura fresca.

Els matrimonis Surma.

Els Surma són polígams i tindran tantes dones “oficialment”, com es puguin permetre. Tot dependrà de la quantitat de vaques que tingui per poder pagar la dot i de la capacitat per mantenir-la i proporcionar-li una casa. 

Rituals i tradicions.

Una de les tradicions més arrelades i que defineixen un Surma és el Donga. Es tracta de la lluita entre dos homes amb què proven la seva força i valentia. Durant el Donga, grups de lluitadors per parelles s'enfronten, completament nus o, a tot estirar, amb algunes proteccions en zones com cap, braços, canyells i mans, amb unes vares llargues amb què intentaran colpejar el contrari fins a caure rendit.

Cal entendre que l'esdeveniment va molt més enllà d'una simple lluita per demostrar la vàlua. Participar en un donga et dóna estatus, i és gairebé una obligació per a tots els joves surma. No fer-ho podria suposar el rebuig de la família i el de les dones casadores.

Estètica i art corporal

Mentre els homes demostren la seva virilitat amb el donga, les dones fan honor a la seva feminitat a través dels plats labials, igual que també ho fan els Mursi. Com més gran és aquest, més bella es considera la dona. Es tracta d'una dilatació que es fa al llavi, amb plats fets de ceràmica, adornats per elles i pintats en alguns casos, que amb el temps es van fent més i més grans. Les dilatacions també es fan a les orelles, tant en homes com en dones, així com les escarificacions. Les escarificacions es realitzen fent talls a la pell i representen motius tribals, bèl·lics o merament estètics.

Les pintures corporals també són significatives, i algunes d'una gran bellesa. De vegades, fins i tot les acompanyen d'ornaments florals, branques o qualsevol cosa que trobin al bosc i els agradi. Les pintures són d'origen natural i les aconsegueixen a través dels diferents tipus de terra que troben per la zona. Per exemple, amb l'ocre aconsegueixen tons groguencs, ataronjats i vermellosos; en canvi, amb el guix barrejat amb l'aigua, obtenen el color blanc.

Per als homes, aquestes pintures tenen tota una simbologia. Originàriament, es pintaven abans d'entrar en guerra amb un enemic, en tot un ritual en el qual els homes dedicaven temps a pintar-se els uns als altres. Era una manera d'intimidar a l'adversari, a l'hora que creava comunió de grup. Ara, els nois joves acostumen a fer-ho abans d'un donga, o bé per passar una estona entre amics. També és fàcil veure als nens jugant i imitant als grans pintant-se els uns als altres creant diferents formes geomètriques que demostren una gran creativitat.

Desafiaments contemporanis.

Els Surma s'enfronten a grans desafiaments actualment. La modernització i l'expansió agrícola amenacen les seves terres, i fins i tot, durant temps, el govern ha portat campanyes per acabar amb aquests modes de vida tan ancestrals. Així i tot, continuen esforçant-se per mantenir aquesta manera d'entendre la vida davant les pressions externes, mostrant, una vegada, la seva gran capacitat d'adaptació.

Conviure amb els Surma durant uns dies, és una experiència única i fascinant, en la qual us podem acompanyar en els nostres viatges al Cor d'Àfrica i al Petit Cor d'Àfrica, dos viatges emblemàtics de BlackPepper.