Guatemala, la fi del calendari maia.

Els maies van ser una de les més esplendoroses i poderoses cultures conegudes a Mesomèrica, la seva civilització va comprendre un període de 3.000 anys.

El món dels maies queda definit dins dels límits geogràfics de l'antic imperi maia, el qual s'estén a través dels països de Guatemala, Belize, El Salvador, la part occidental d'Hondures i els cinc estats mexicans de Yucatán, Quintana Rosego, Tabasco, Campeche, i Chiapas. L'extensió territorial total és d'aproximadament 500.000 km².

Els maies van crear un llenguatge escrit, van ser arquitectes molt hàbils, arriscats comerciants i elaborats artesans. Es van desenvolupar en una societat agrària, i van tenir sistemes religiosos molt evolucionats, en els quals veneraven el cosmos. Les dinasties reals van abastar governants que van construir exòtics temples i centres cerimonials que romanen fins al dia d'avui. 

• La civilització maia està dividida en tres diferents períodes de temps: 
• El període Preclàssic va comprendre dels anys 2000 aC a 250 dC. 
• El període Clàssic entre els anys 250 i 900 dC, 
• El període Postclàssic des de l'any 900 al 1500 dC, just abans de l'arribada dels conqueridors espanyols al Nou Món. 

Els Maies van aconseguir el seu punt màxim durant el període Clàssic, on van produir alguns dels seus treballs més extraordinaris. 

GOVERN 

Cada ciutat gran tenia un cap suprem el qual governava sobre la ciutat i la regió que l’envoltava, de per vida. A la seva mort, un fill o germà el succeïa. En alguns casos l'esposa podia ser la següent en la línia de successió. Si no hi havia successor, un nou governant pertanyent a la classe alta prenia el poder. Cada ciutat tenia diversos caps intermedis. 

Posseïen unes lleis molt estrictes, per exemple, el lladre es convertia en el servent de la seva víctima. Els assassins eren executats, a vegades com a part d'un ritual de sacrifici. Per a crims menors, el pèl del criminal era tallat com a senyal de desgràcia, això era una espècie de separació entre la vida de la classe regnant, de la dels plebeus. Alguns articles de luxe com el jade, plomes i pell de jaguar eren únicament usats per les classes regnants. Era feina dels plebeus proveir-los d'aquests articles com a ofrenes. Quan algun dels membres de les classes superiors viatjava, els treballadors havien de carregar-los en lliteres. Els guerrers eren una classe a part, la seva funció principal era capturar presoners de guerra. A vegades, pagesos i altres membres de les classes inferiors eren obligats a servir com a guerrers. Els soldats enemics capturats es convertien en esclaus. Oficials derrotats en guerres es convertien en sacrificis humans. Els exèrcits només entraven en batalla després de realitzar una cerimònia religiosa molt elaborada. Els guerrers portaven brillants plomatges i escuts fets de pells d'animals, lluitaven amb macanes de fusta, fulles de pedrenyal, llances i fones. 

RELIGIÓ 

La religió era molt important en la vida Maia, ho regulava gairebé tot. Els sacerdots estaven molt ben considerats, eren educats per a conèixer tot el que els seus déus desitjaven (rituals, oracions, etc.). Ells creien que els seus déus havien destruït i recreat el seu món moltes vegades, per la qual cosa, tractaven de complaure'ls amb sacrificis, i sempre tenien por quan ocorrien esdeveniments naturals com les sequeres, tempestes, i altres desastres naturals. Tots els seus déus es relacionaven amb la naturalesa i eren referits com els déus d'una part concreta d’aquesta (déu del sol, de la pluja, de la llum, etc.). L'ésser suprem i creador de l'univers era Hunan Ku a qui li atribuïen totes les seves accions i creacions. Els seus déus més importants després d'ell, eren els déus de la lluna i del sol. 

TECNOLOGIA 

Moltes eines maies, incloent-hi les de guerra eren fetes amb ossos, pedres, metall i fusta. Els ganivets eren corbats i amb un mànec còmode d'os. Aquestes peces mostraven el grau d'habilitat de la tribu. Les eines per a l'agricultura eren de fusta, pedra o ambdues. Les cases eren petites barraques o sub-temples, fets amb canya, fusta o roca. L'únic mitjà de transport eren les seves cames i si viatjaven per rius, utilitzaven canoes. 

ENTORN 

L'entorn dels maies eren els boscos i la selva tropical, els quals també eren la seva principal font de recursos. El clima era càlid, gairebé mai feia fred, plovia diàriament, amb la qual cosa tenien aigua potable i a més, això proporcionava una vegetació abundant on recollir baies i fruits, i una rica fauna per a la caça. 

EDUCACIÓ 

L'educació dels maies era exclusiva per als sacerdots, els caps i els guerrers. Quant a la resta de la població, l'educació que rebien era únicament a casa seva, on els seus pares els ensenyaven els coneixements que ells tenien i que passaven de generació en generació. 

EL CALENDARI MAIA 

La Civilització maia disposa d'un Calendari per a mesurar el seu temps, encara que no existeix una confirmació científica sobre aquest tema, es diu que la base d'aquest calendari va ser creat per una cultura més antiga que la maia, la cultura Olmeca. Aquest calendari conté tres diferents comptes de temps que transcorren simultàniament; el compte Sagrat o Tzolkin de 260 dies, el compte Civil o Haab de 365 dies i el Compte Llarg de 144.000 dies. 

El calendari maia és cíclic; es repeteixen els comptes de les mateixes dates i mateixes sèries d'anys. S'entén millor amb un exemple: En el calendari gregorià, la data 4 de maig de 1990 del segle XX es compta una sola vegada, però en el calendari maia es tornaria a comptar repetides vegades en reiniciar el cicle corresponent. 

En el compte llarg, el temps de còmput comença el 13 d'agost del 3114 aC, i finalitza el seu cicle de temps en la data 13.0.0.0.0, és a dir, el 21 de desembre de 2012 dC. 

Segons la profecia, en finalitzar el calendari del compte llarg s'acabarà el període de la por, de l'odi i del materialisme i aquest dia, la humanitat, haurà de triar entre desaparèixer com a espècie pensant que amenaça de destruir el planeta o evolucionar fent una integració harmònica amb la naturalesa. 

La profecia també explica que aquest mateix dia acabarà el cinquè cicle solar i començarà el sisè cicle solar. Els Maies coneixien l'astre Sol com Kinich-Ahau i el consideraven un ésser viu que respira i que cada cicle de 5.125 anys es sincronitza amb la galàxia emetent una màxima activitat solar, el que en el nostre planeta coneixem com a protuberàncies solars que llancen electrons i ions al sistema solar. Això afectaria la Terra canviant el centre del seu eix de rotació i podria provocar grans canvis climàtics. 

Encara que no tota la profecia és negativa, després del cinquè cicle solar comença el sisè cicle solar associat a la suposada aparició o renaixement de Quetzalcoatl. 

En un text original maia es tradueix literalment el següent: “arriba l'estrella i la llum de Kukulcan (el Quetzalcóatl) en els temps de: 0 baktun, 0 katun, 0 tun, 0 uinal i 0 kim”. És a dir l'any 2012 segons el calendari gregorià. 

Segons els seguidors de la nova era el significat representa la llum de Déu en mans de Quetzalcóatl il·luminant a tota la humanitat. Per a la música i les tradicions populars indígenes, el renéixer de Quetzalcoatl es relaciona amb la sort. També se suggereix que el significat pot ser que el planeta Terra en canviar el seu eix de rotació se situï en una zona on rebi un major influx energètic del centre de la galàxia i s'associï aquesta major quantitat d'energia amb èpoques de bonança.