Iran, viatge a l´antiga Pèrsia.

La meva pròxima aventura em porta cap a l'antiga Pèrsia, l'Iran. Llar d'antigues civilitzacions repletes de gran història, avui dia, país poc visitat i que inspira por i fascinació a l'hora. D'aquests viatges que et sorprenen i t'enganxen quan tornes a casa.

M'espera un llarg viatge fins a arribar a l'Iran, temps suficient per a assimilar que, durant la meva estada, hauré de cobrir el meu cap, cames i braços en públic. La meva aventura comença a Teheran, la capital del país, gran, bulliciosa, on una visita fugaç serà més que suficient, per a aprofitar al màxim el meu temps i conèixer altres llocs del país. No us perdeu veure la Torre Azadi, símbol de la ciutat i que el seu nom significa “Llibertat” que commemora el 2500 aniversari de l'Imperi Persa, ni les espectaculars vistes d'ocell de la ciutat, que ofereix la Torre Milad de 435 metres d'altura.

Pèrsia. Fa aproximadament uns 4.000 anys, dues tribus nòmades es van assentar en el que avui coneixem com l'altiplà iranià. Aquest era un territori fèrtil, però amb altes temperatures. Al nord es trobaven els medes i al sud els perses. L'Imperi Persa es formaria per la unió d'aquests dos pobles cap al 1500 a. C. i seria conegut per les seves majestuoses estructures en el desert, riqueses i destresa militar. Hi van governar reis de gran poder i ambició, entre ells Darío I, impulsor econòmic i territorial, encara que aquesta ja es va iniciar en el regnat de Ciro II. Aquest afany de poder va portar a l'Imperi Persa a conquistar terres des del nord d'Àfrica fins a Àsia. 

Seguim el nostre viatge cap al sud del país, la nostra següent destinació serà Kerman, ciutat que ens permetrà traslladar-nos a llocs pròxims que val la pena visitar, com són Rayen i Mahen, bressol de l'època Sasanida on podrem meravellar-nos dels seus castells i antigues fortaleses. Però potser, alguna cosa que quedarà en els meus records per a tota la vida, serà el “Gran Canó de l'Acolorit Iranià”, el seu desert de Kaluts, asseure's i observar l'horitzó on sentir el silenci i la pau que només el desert et regala! 

Potser de les ciutats més boniques de l'Iran és Shiraz, ciutat de flors i poetes, on trobem llocs realment interessants i increïbles que visitar, com els seus jardins o madrases, però sens dubte, us recomano visitar la Mesquita de Nasir, realment preciosa, on els raigs de llum travessen les seves vidrieres de colors, donant en el seu interior, un ambient màgic i místic, on pots sentir una immensa pau.

Als afores de Shiraz, trobem llocs de gran valor històric, on viatjar en el temps a més de 500 anys abans de Crist. La primera parada comença en Persèpolis, la Joia Arqueològica de l'Iran, on Darío I va crear aquesta bellesa arqueològica de preciosos relleus i escultures mitològiques, convertint-se en Capital de l'Imperi Persa durant l'època Aquemènida, fins que Alexandre el Magnànim la va destruir i la va saquejar. Molt aprop de Persèpolis, trobem Naqs –e Rustam, coneguda com “La petita Jordània Iraniana” on podrem meravellar-nos de 4 tombes reals (Darío I, Jerjes I, Artajerjes I i Darío II) esculpides entre les muntanyes, (encara que buides en el seu interior, per haver estat saquejades per Alexandre Magne), queda el record del que en un passat, va ser un poderós imperi.

Persèpolis, ciutat persa. La primera capital de l'Imperi Persa Aquemènida seria Pasargada, però Darío I el Gran emprendria la construcció d'un enorme complex palatí cap al 512 a.C que es convertiria en capital cerimonial dels governants perses, fins que va ser destruïda per Alexandre Magne en el 330 a. C., qui va ocupar i va saquejar la ciutat, incendiant el Palau de Jerjes, fill de Darío I, i simbolitzant així el final de les Guerres Mèdiques.

 La nostra següent parada serà Yazd, ciutat Oasi durant molts segles, en tractar-se de l'última parada que realitzaven les antigues caravanes abans del seu pas pel desert. El més destacat d'aquesta ciutat, és sens dubte la part antiga, on ens trobem la ciutat de tova més gran del món encara habitada. Als afores de la ciutat, trobem llocs com la Torre del Silenci que forma part de l'era religiosa del Zoroastrisme.

 Acabem el nostre viatge descobrint Isfahan, on trobarem una de les majors places del món, la plaça de Nasqsh e Djahan, sent observada per la Mesquita del xeic Lutfallah, a l'oest el Palau d'Ali Qapu i al sud per la Mesquita Shah. Un lloc on simplement val la pena passejar i perdre's pel seu gran basar, lluny de masses turístiques, deixant caure el capvespre, mentre a poc a poc els seus bells monuments cobren protagonisme amb les seves llums.

Gràcies Iran, per donar-me una gran lliçó, cal deixar els prejudicis a casa i hem d'oblidar temes polítics per a poder adonar-nos del que realment importa, les persones. Sens dubte, he trobat un poble realment generós, hospitalari i que et rep sempre amb un gran somriure. Feliç d'haver pogut descobrir aquesta meravella de país. Fins aviat l'Iran!!