Les Azores, neixement de unes illes enmig de l´oceà.

L'arxipèlag de les Açores té un origen volcànic i una situació geotectònica complicada.
Aquestes illes són el resultat de l'activitat volcànica associada a la triple conjunció de les plaques tectòniques d'Amèrica, Euràsia i Àfrica.

Les Açores emergeixen sobre la denominada Plataforma d'Açores, des d'uns 2000 m de profunditat. La seva superfície és de gairebé 6 milions de km² (com una petita Austràlia) i es veu afectada per falles, moviments sísmics i volcànics, donant resultat a un terreny molt accidentat.

Aquest arxipèlag està format per nou illes i diversos illots, així com nombrosos volcans submarins, amb una disposició en forma de triangle. Està travessat per la Dorsal mesoatlántica. El grup d'illes occidentals (Flores i Corvo) està situat sobre la placa americana, que s'està movent cap a l'oest, mentre que les illes centrals (Terceira, Graciosa, Sant Jordi, Pic i Faial) i les orientals (Sao Miguel, Santa Maria i Formigas) es dirigeixen cap al sud-est.

Història antiga

La formació de les Açores va començar fa uns 36 milions d'anys (Ma), quan el punt de trobada de les 3 plaques tectòniques es va moure cap al nord per a assolir la seva situació actual. Fa 10 Ma va començar l'activitat volcànica de la zona i va formar la plataforma de les Açores, principalment constituïda per materials volcànics. La primera illa seria Santa María (8 Ma),
Formigas, Terceira, Graciosa i Flores van néixer entre 4 i 2 Ma i Faial, Corvo, Sant Jordi i Pico, més joves entre 0.73 a 0.25 Ma.

Història recent

Durant els últims 550 anys, s'han produït 28 erupcions. Aquesta activitat volcànica s'ha centrat, majoritàriament, al llarg del rift de Terceira (una esquerda situada enmig de les illes Açores), i han esdevingut a les illes de San Miguel, Terceira, Sant Jordi, Pico i Faial.
L'erupció millor registrada és la de Capelinhos (Faial), en 1957.
També, a conseqüència de la seva situació geotectònica, Açores ha sofert una intensa activitat sísmica, normalment de magnitud baixa.

A causa de l'origen recent de la majoria de les illes, pràcticament no existeixen grans barrancs, excepte uns pocs, com els que es troben en l'est de l'illa de São Miguel, una de les zones més antigues de l'arxipèlag.
No obstant això, destaquen els penya-segats costencs existents en totes les illes, les grans calderes d'origen volcànic (especialment les de São Miguel, Terceira, Faial i Flores) -gairebé sempre amb llacs naturals- i les alineacions de volcans o cons recents, ben visibles a les illes de São Jorge i Pico.

En particular, destaca per les seves dimensions i aspecte general el volcà central de l'illa de Pico, que és un estratovolcà com el Teide, a Tenerife, Canàries, o el Pico Novo, en Fogo, Cap Verd, és a dir, un volcà cònic de gran altura.

Actualitat

Avui dia, aquesta regió autònoma de Portugal és un Geoparc Mundial de la UNESCO. Dels 1.766 volcans que van originar les illes, 9 es troben actius.
En el subsol apareixen assenyalades gairebé 300 cavitats volcàniques, en forma de grutes, coves i esquerdes. En el paisatge hi ha calderes seques, llacunes en cràters, camps de fumaroles i fonts termals. En la mar trobem fonts geotermals submarines.
L'illa amb major activitat volcànica és San Miguel. És la més gran de les nou illes Açores i la llar de la meitat dels seus habitants.
San Miguel comprèn sis zones volcàniques que es van formar en els últims 3 a 4 Ma. Però l'illa no va prendre la seva forma moderna fins fa uns 50.000 anys, quan una erupció de lava va formar terrenys que van unir els massissos volcànics oriental i occidental.
La més antiga de les sis zones volcàniques està a l'est; la més jove està a l'oest, on va ocórrer l'activitat volcànica més recent.
Tres dels volcans continuen actius, encara que en estat latent, incloent Sete Cidades, que va entrar en erupció per última vegada en 1880, des d'un respirador submarí enfront de la costa oest.

En la vista aèria, són visibles una sèrie de cons volcànics més petits i dos llacs dins de la caldera de Sete Cidades. La caldera del cim, d'uns 5 km d'ample i 400 m de profunditat, es va formar quan el cim es va esfondrar fa uns 22.000 anys. Apareixen també dos altres cons volcànics: Caldeira do Alfreres, que es va formar durant una erupció al voltant del 2050 a.c., i Caldeira Seca, que va entrar en erupció per última vegada en 1444.
El llac de Sete Cidades es compon de dos ramals connectats: Lagoa Verd i Lagoa Blau. Junts cobreixen 4,5 km². L'aigua dels llacs és rica en sodi i clorur degut a l'aire marí.

El Geoparc de les Açores: 1.766 volcans, 121 geollocs: és únic en el món! El parc repartit en nou illes d'una bellesa salvatge forma part de la Xarxa Europea i Global de Geoparcs.