Selva Lacandona, el Mèxic més salvatge.

En el sud-est de Mèxic a la regió de Chiapas i frontera amb Guatemala, es troba la zona de major diversitat de tot Mèxic, així com un dels secrets millor guardats del país. Es tracta de la Selva Lacandona, una de les selves tropicals més significatives d'Amèrica del Nord i de bellesa totalment inesperada. 

Aquesta regió havia estat habitada dels indígenes lacandons, d'aquí el seu nom, i avui dia és un important pulmó del planeta. A més, és la llar de més de 70 espècies de mamífers, algunes en perill d'extinció com el jaguar i el tapir, i d'uns 300 ocells diferents, amb belles cascades, llacs, llacunes de blava turquesa i algunes de les restes maies més importants del país.

Lacandons

Els lacandons són un grup indígena maia que habiten la “Selva Lacandona”, en l'estat de Chiapas, frontera amb Guatemala. Va ser una de les comunitats capaç de resistir fins al S. XVII a la invasió de les tropes espanyoles. I durant segles van viure aïllats en el cor de la selva dedicant-se a la caça i l'agricultura. 

 Els Lacandons es diuen a si mateixos “hach winik” “veritables homes”. Es creu que la denominació “lacandon” prové d'un grup de llengua chortí, que habitava en una petita Illa del Riu Lancantún, que en cholti significa “gran penyal” o “pedra erecta” i que en ser espanyolitzat va passar a ser Lancandon i a utilitzar-se com a denominador de tots els membres d'aquesta comunitat de parla chortí.

La selva Lacandona

La Selva Lacandona, també coneguda com “El Desert de la Solitud”, compta amb una extensió aproximada d'1.8 milions d'hectàrees. Internar-se en les seves profunditats és fer-ho a un món on el quotidià desapareix, un lloc de vida salvatge en el qual no existeix internet ni televisió i, on la naturalesa és l'encarregada de sorprendre al viatger dia a dia.

La Selva es troba dividida en dues àrees naturals protegides: La Reserva de la Biosfera Lacantún i els Montes Azules, la qual ocupa la major part del territori. 

Amb una altitud que oscil·la entre els 100 i els 1500 m. i pluges de maig a novembre és la llar del 10% de tota la fauna de Mèxic, i compta amb alguns dels rius més cabalosos de Chiapas com el jateté, perlas, Lacantún i Lacanján, entre altres que aboquen les seves aigües en el Usumancita, convertint-se en una de les conques hidrogràfiques més importants de Mèxic i de tota Centreamèrica. 
 
Palenque és el punt de partida per a aventurar-nos en la selva, des d'allí podem endinsar-nos pel riu Usumancita per a arribar a dos llocs únics de la cultura maia, les ciutats de Yaxhilan i Bonmampak. I és un poble basat en la subsistència a través dels recursos naturals que els proveeix l'entorn dels Montes Azules.

Yaxchilan 

 
A l'interior de la selva, envoltada per densa vegetació i a la vora del riu Usumacinta es troba la ciutat perduda de Yaxchilan, la ciutat de la pedra verda. Es troba just a la frontera entre Mèxic i Guatemala, encara que de fet pertany a la regió de Petén, Guatemala. 
 
Yaxchilan va ser una ciutat important i rival de la ciutat de Piedras negras i durant algun temps fins i tot de Tikal i Palenque, amb els qui van encarar algunes batalles. 
 
La seva bellesa resideix tant en la seva arquitectura, perquè va arribar a ser una de les ciutats més poderoses de la conca del riu Usumacinta, com en els 124 textos que es troben distribuïts en 30 esteles, 21 altars, 57 llindes i altres llocs on es narren les aliances i conflictes bèl·lics dels seus governants. 
 
De totes les construccions només és possible visitar La Gran Plaza, La Gran Acrópolis, La Acrópolis pequeña y la Acrópolis sur. Però si alguna cosa destaca de tot aquest entorn és una escultura decapitada del Pájaro Jaguar IV, on resa una llegenda lacandona que narra que en l'instant en què el cap torni al seu lloc, el món serà devastat pels jaguars celestes.

Bonmampak 

 
Significa literalment “Murs pintats”, i és que la ciutat de Bonmampak, coneguda antigament com Ak’e, alberga una de les restes d'art maia més difícils de conservar, les pintures. Aquest lloc arqueològic no destaca ni per la seva arquitectura ni precisament per la seva grandària, però sí per comptar amb alguns dels murs més bells i millor conservats de l'art pictòric maia. Va ser descoberta en el 1946 i sabem que la seva època àlgida va tenir lloc durant el govern de jaguar-Ojo Anudado, qui va ascendir al tron en el 743 d. C. 
 
Els murals que es conserven ens narren la història de l'última família regnant en Bonampack, la del Rei Chan Muwan i la seva esposa la Dama Conejo i daten del 790 – 792 d. C. En aquests murs és possible veure escenes de l'ascens al tron del pròxim hereu, de celebracions amb músics, de brutals i sagnants guerres, així com de l'auto sacrifici del mateix Chan Muwan als déus per la batalla vençuda. 
 
La ciutat va ser abandonada poc després de l'època en què van ser pintats els murals i els motius encara es desconeixen, però van deixar per a la història un trosset d'incalculable valor de la cultura maia.

Després de visitar els vestigis de la cultura maia a través d'aquestes dues ciutats “perdudes” és inevitable acostar-se fins a Lacanjá Chansayab. 
 
Lacanjá és una comunitat Lacandona, els habitants de la qual es consideren els guardians de la cultura maia. Està localitzada prop de les ruïnes de Bonmampak. I és un poble basat en la subsistència a través dels recursos naturals que els proveeix l'entorn dels Montes Azules.

En aquesta comunitat podrem descobrir algunes de les tradicions maies i és el lloc on allotjar-se si es vol passar uns dies visitant la zona, ja que en ella s'ofereixen petites cabanyes que donen hospedatge als visitants. 
 
Els habitants de Lancanjá també fan de guies en les excursions per l'interior de la selva. Una de les que no et pots perdre és la de les cascades de Moctuniha, a uns 40 minuts de Lacanjá.

Altres llocs que no pots perdre't si visites la Selva Lacandona

Circuit de las Nubes
Metzabok
Ara Macao Las Guacamayas
Llacuna Miramar
Chiflon Cascada velo de novia
Topche
El Desert de la soledad
Tierra latir
Monos
Interior de la selva Bonampak (zona arqueològica) frescos esteles edificis

Frontera amb Guatemala Riu Usumancita per a arribar a Yaxchilán (La ciutat de la pedra verda) i Bonampak (la ciutat dels murs pintats).