Trekking Torres del Paine.

Aquesta és la terra on s'uneixen deserts, glaceres, enormes i extenses serralades, llacs, oceans; gel i sorra, fred i calor, tots els extrems són vàlids i tenen vida en el continent americà.

En l'extrem sud del continent americà, a la vora de l'estret de Magallanes, trobem un dels llocs que, indiscutiblement, podem considerar dels més bells del planeta, el Parc Nacional de Torres del Paine.

Declarat Reserva de la Biosfera per la Unesco en el 1978, va ser considerat la vuitena meravella del món en el 2013 i reconegut per National Geographic com el cinquè lloc més bell del món.

Aquesta àrea silvestre protegida és una de les més grans i importants de Xile, amb una superfície aproximada de 242.242 ha. En ella podem trobar gran varietat d'entorns naturals, com muntanyes, entre les quals destaca la Serralada Paine i els seus famosos Cuernos del Paine, valls, llacs com el Grey o el Pehoé i rius que neixen del Camp de Gel Patagònic Sud i realitzen el seu recorregut des del nord-est fins al Seno Última Esperanza, que banya les costes de la ciutat de Puerto Natales.

El Campo de Hielo Sur ocupa tota la part occidental del parc. Es tracta d'una gran extensió de gels continentals (la tercera més extensa després de l'Antàrtida i Groenlàndia) de la que es desprenen un total de 49 glaceres, entre les quals destaquen el Upsala, el Viedma o El Perito Moreno a l'Argentina. En la part xilena i protegits pel Parc de les Torres del Paine trobem les glaceres Dickson, Grey, Zapata i Ttyndall, aquesta última amb un fort retrocés degut al canvi climàtic.

Explorar aquesta reserva és una de les coses imprescindibles que hauria de fer tot amant de la naturalesa. El seu caràcter salvatge, muntanyes, senderes, llacs, glaceres, i fauna ho converteixen en un espai únic per a ser explorat.

Jo, com enamorada que soc de tot el relacionat amb l'aire lliure, vaig tenir la sort, fa ja alguns anys, de poder recórrer aquesta zona a peu. Actualment, a BLACKPEPPER oferim diferents circuits per a endinsar-nos en les Terres Patagòniques. Des de viatges en grup amb més o menys comoditats, a viatges totalment a mida de les teves necessitats d'aventura o confort.

La zona de Torres del Paine la pots visitar de diferents maneres, bé a peu o amb cotxe. Si no ets molt donat a les grans caminades, et proposem aproximar-te amb algun vehicle, tal com fem en els nostres viatges en grup. Les vistes que obtindràs són igualment magnífiques i pots combinar les jornades de cotxe amb alguna a peu. Nosaltres us proposem passar per la Llacuna Sarmiento, la Llacuna Amarga o el Llac Nordenskjöld on hi ha un dels millors miradors des d'on fotografiar els cuernos del Paine. Des d'aquí, es pot prendre el desviament que ens porta fins al lloc on els vaixells recullen als senderistes que fan les rutes a peu per a pernoctar en el Lodge Paine Grande, per a poder arribar al Salto Grande després de deixar el cotxe i realitzar un petit trekking de no més d'1 hora.

Aquest tram que he descrit es pot realitzar en una sola jornada, de manera que l'endemà pots dedicar-li temps a explorar a peu la zona, sense necessitat d'anar molt carregat d'equipatge.

Però si ets com jo, que t'encanta caminar i el contacte directe amb la natura sota els teus peus, et proposem realitzar algun dels dos circuits de senderisme que es troben marcats al parc.

Circuit “W”. Distància total a recórrer 80 km, amb un desnivell aproximat de +3.000 m. Per a realitzar-ho es necessiten mínim 4 dies.
 
Circuit “O". Distància total a recórrer 130 km. amb un desnivell aproximat de +6.000 m. i són necessàries mínim 8 jornades.

Triar l'un o l'altre dependrà de les teves condicions físiques i, com no, del temps del qual disposis. Per sort, un està dins de l'altre, és a dir, que el circuit “W” s'inclou dins del circuit “O", així que són les primeres 4 jornades les que difereixen de l'un a l'altre. Però tranquil, triïs una opció o una altra, acabaràs igualment encantat, encara que, si pots, et recomano la ruta “O" els paisatges són espectaculars i es passa per tres punts increïbles com el Llac Dickson, la Glacera los Perros i el Pas de John Gadner amb unes vistes al·lucinants del Glacial Grey.

En aquesta ocasió jo tenia els dies suficients per a poder realitzar la ruta més llarga, el Circuit “O". 130 km a peu per paisatges de somni i amb desnivells per jornada que no arriben a superar els 1.000 m. d'altura.

L'experiència va ser simplement brutal. No trobo ni tan sols les paraules per a poder descriure tot el que va passar pel meu cap durant aquests 8 dies. Les glaceres, els rius que travessem, les llacunes, cascades, trobar-nos amb alguna alpaca… i com no, aquesta visió gairebé màgica, aquests tres pics granítics d'uns 2.600 m d'altura que conformen el cim més conegut de la serralada Paine.

I per a emmarcar-los un llac als seus peus d'aigües cristal·lines i gelades, una mica de neu que no feia més que embellir el paisatge i aquest vent fred que refrescava la meva cara després de l'últim esforç realitzat. Sense cap dubte, la vuitena meravella del món.

Quina és la millor època per a visitar Les Torres del Paine?

Nosaltres recomanem visitar la zona Patagònica de novembre a abril. Potser desembre i gener són els mesos en què acudeixen més turistes a la zona, a més de coincidir amb les vacances de la majoria de xilens, i és probable que març i abril siguin els que menys afluència tenen dins de la temporada recomanable.

Climatologia

La zona del Parc Nacional de Torres del Paine es caracteritza per presentar un clima de fresc a gelat. Les temperatures durant el mes més calorós (gener) no solen arribar als 16 °C en les hores diürnes, i a l'hivern, la temperatura mínima mitjana del mes més fred (juliol) és de -2,5 °C. Així que vagis quan vagis, fes-ho ben abrigat.