Tren nocturn a Lao Cai i mercat de Bac Ha: el Vietnam més autèntic comença de nit

Hi ha viatges que comencen en un aeroport.
I hi ha viatges que comencen en una estació de tren.
El nord del Vietnam, en aquest cas, comença quan Hanoi encara vibra i les motos no han decidit anar-se’n a dormir.
 

Hanoi: el context abans del canvi de ritme

Hem passat el dia recorrent la capital: el Mausoleu de Ho Chi Minh, solemne i carregat de simbolisme; la Pagoda del Pilar Únic, petita, delicada, gairebé suspesa sobre l’aigua; el Temple de la Literatura, on es va fundar la primera universitat del país; l’antiga presó Hoa Lo, recordatori que el Vietnam té cicatrius, memòria i caràcter.

Hanoi és intensitat pura: trànsit, clàxons, cables creuats, parades de carrer, cafès amb gel i llet condensada. Una ciutat que no camina, flueix.

Però sabem que el que ve ara és una altra cosa.
Quan cau la tarda, les motxilles es tornen a carregar i el rumb canvia: estació de tren de Hanoi, andana del nocturn cap a Lao Cai.

Dormir al tren nocturn Hanoi – Lao Cai

Pugem al tren mentre la ciutat encara és desperta. La sortida està prevista cap a les 22.00 h i la vida als vagons s’organitza en compartiments de quatre lliteres: un matalàs senzill, mantes, una petita tauleta, motxilles encaixades on es pot.

El traqueteig comença gairebé sense avisar. Les llums de Hanoi s’allunyen per la finestra i, a poc a poc, el soroll de la ciutat es transforma en un altre ritme: el de les rodes sobre les vies.

La línia ferroviària que connecta Hanoi amb Lao Cai es va construir a principis del segle XX durant el període colonial francès. La seva funció original era estratègica i comercial: unir el delta del riu Roig amb la frontera xinesa.

Avui continua sent l’artèria principal per accedir a les muntanyes del nord.
Viatjar en tren nocturn pel Vietnam no és només un desplaçament; és una transició de vuit hores entre dos mons. Entre conversa i conversa i el balanceig constant, la ciutat es desdibuixa. És moment d’estirar-se i deixar-se portar, potser amb un son més lleuger del desitjat, cap a un paisatge completament diferent.

Quan clareja, el verd comença a dominar la finestra. Els arrossars ocupen les planes, els turons s’eleven, l’aire sembla diferent.

Lao Cai ens rep d’hora, i el nord ja és aquí.

Camí cap a Bac Ha: l’avantsala del mercat

Lao Cai no és el destí final. És una ciutat fronterera al costat del riu Roig, davant la província xinesa de Yunnan. Històricament va ser punt d’intercanvi comercial i avui continua sent la porta d’entrada al nord muntanyós.
Des de Lao Cai, la carretera comença a enfilar muntanyes i valls. En poc més de dues hores, l’asfalt serpenteja entre terrasses d’arròs, pobles dispersos i boires baixes que s’enganxen a les vessants.

Arribem a Bac Ha, districte rural situat a uns 1.000 metres d’altitud, menys massificat que Sapa i famós pel seu mercat dominical i per concentrar fins a 14 grups ètnics diferents als seus voltants: Hmong, Tay, Dao, Nung, Phu La, entre d’altres.

I és aquí on el viatge canvia d’escala: passem del mapa general a l’escena concreta.

Mercat de Bac Ha: el batec real de les ètnies del nord

El mercat de Bac Ha és un mercat ètnic setmanal que se celebra els diumenges al matí i reuneix comunitats de tota la regió. No neix del turisme: és, sobretot, un espai d’intercanvi agrícola i ramader per a la població local.
Dones Hmong Flor amb faldilles i mocadors de colors intensos. Dao rojos amb tocats brodats. Tay que arriben des de pobles llunyans. Alguns han caminat hores; d’altres han vingut en moto o en camions improvisats.

Aquí es compra i es ven, sí. Però també es conversa, es negocia, es comparteix informació, es troba parella, es resolen assumptes pendents… i es menja. És un mercat i, alhora, una xarxa social analògica.

Recorrem zones diferents:
•    parades de verdures, herbes i fruita,
•    muntanyes de teles brodades a mà,
•    estris de metall i fusta,
•    petites cuines on fumejen sopes i fideus,
•    i, una mica més apartada, la zona de bestiar, amb búfals, vaques, porcs o cavalls negociats amb encaixades de mans.

Sí, avui hi ha altres viatgers. Però el mercat existiria igualment sense ells. S’ha fet conegut i és parada habitual de qui recorre el nord. Però la seva lògica profunda continua sent local: les transaccions, les converses, la necessitat de tornar a casa amb alguna cosa a la cistella.

No és un espectacle.
És la vida succeint mentre nosaltres l’observem.

Com mirar-lo: autenticitat, respecte i mirada discreta

Per què el mercat de Bac Ha es percep com una de les experiències més autèntiques del nord del Vietnam?
Perquè aquí no som el centre de l’escena. El mercat existiria igualment sense viatgers: l’economia domèstica, el calendari agrícola i la vida social de moltes aldees depenen d’aquests diumenges.

La nostra presència és un afegit: som convidats, no protagonistes. I això canvia la manera de moure’ns, de fotografiar, d’acostar-nos a la gent. L’autenticitat no es “troba”; es respecta.
Ens desplacem amb discreció, intentant observar més que intervenir. A vegades comprem fruita, una tela, un bol; d’altres, simplement deixem temps i atenció. I és aquí on el mercat es converteix en experiència: quan acceptes que estàs entrant, per una estona, en la rutina d’uns altres.

Si vols entendre millor el context humà i geogràfic que hi ha darrere d’aquestes escenes —les minories Hmong, Dao, Tay, Nung i companyia—, el següent pas lògic és mirar cap a Ha Giang, on més del 80% de la població pertany a grups ètnics diferents del majoritari Kinh.

El nord del Vietnam més enllà de Sapa

Molts viatgers associen el nord del Vietnam gairebé en exclusiva amb Sapa. I sí, Sapa té paisatges espectaculars. Però hi ha un nord que continua sent més rural, més dispers, menys modelat per l’agenda del turisme de masses.
Bac Ha i la província de Ha Giang formen part d’aquest altre relat: el de les carreteres secundàries, els pobles penjats a la muntanya i els mercats on tot continua girant al voltant del cicle agrícola.

El mercat ètnic de Bac Ha és només la porta d’entrada.

Quan el deixem enrere i continuem cap a Ha Giang, la sensació és clara: hem creuat un llindar. El Vietnam més turístic queda lluny; comença el Vietnam dels marges, el que es viu a un altre ritme.
 

Viatjar al nord del Vietnam amb BlackPepper

En els nostres viatges en grup pel Vietnam no busquem acumular noms en una llista, sinó encadenar moments com aquests:

•    el tren nocturn Hanoi–Lao Cai, on comença la transició cap al nord;
•    el mercat dominical de Bac Ha, amb la seva barreja de colors, olors i transaccions reals;
•    el trekking de dos dies per les muntanyes de Ha Giang (Pu Luong), on les muntanyes i les minories marquen el ritme del dia.

El tren nocturn no és només logística, sinó un canvi de perspectiva.
El mercat de Bac Ha no és “una foto”.
I quan enllaces tots dos moments —Hanoi i Bac Ha— entens que el Vietnam no és homogeni. És un país de contrastos profunds entre delta, muntanya i frontera.

👉 Si vols descobrir el nord del Vietnam d’una manera autèntica, combinant el tren nocturn, el mercat de Bac Ha i les muntanyes de Ha Giang, dona un cop d’ull al nostre viatge al nord del Vietnam Somriures d'Àsia i viu aquestes escenes en primera persona.