Viatge Moçambic: el Gorongosa National Park.
Situat en el cor de Moçambic, es troba un dels Parcs Naturals més bells que pots visitar a Àfrica. Amb els seus 4.000 quilòmetres quadrats i una història marcada per la sagnant guerra civil que va tenir lloc al país.
Els que em coneixeu, sabeu que viatjar no només és la meva feina, sinó també la meva passió. Una passió que em porta, any rere any, a visitar llocs nous per a poder, més tard, acostar-los a tots vosaltres amb noves rutes.
En aquesta ocasió els meus anhels d'aventura em van portar fins a Moçambic. En realitat va ser una ruta una mica més llarga i que va comptar amb diversos països, però en els pròxims articles ja anirem desgranant tot el visitat i viscut.
Avui vull centrar-me en un dels parcs més bells que mai he visitat. Es tracta del P.N. de Gorongosa, al cor de Moçambic.
Després de passar uns dies de descans entre Tofo i Vilankulos i visitar l'arxipèlag de Bazzaruto, vaig recollir les meves andròmines per a dirigir-me fins a Gorongosa. S'anava a tractar d'una jornada relativament curta, perquè la distància no és més de 260 km i de moment, el major problema que havia trobat en la carretera havien estat els controls de velocitat de la policia local, que a més, semblaven tenir una certa predilecció pels cotxes amb matrícula Sud-africana, com era el meu cas.
Però com l'experiència en aquest continent és un grau, vaig decidir sortir ben d'hora, no anés a ser que la carretera m'oferís alguna sorpresa, i vaja si va anar així.
Ja m'havien comentat el pèssim estat de les vies Moçambiqueses, però les carreteres que havia utilitzat fins al moment no estaven tan malament. Ingenu de mi.
La carretera no era dolenta, sinó la pitjor carretera per la qual mai he conduït. Es tractava d'un tros d'asfalt replet d'una infinitat de forats rebenta rodes que feien que no poguessis conduir ni 5 minuts en línia recta. De fet va haver-hi algun instant en el qual vaig pensar que seria impossible arribar en una sola jornada fins al parc, però armat de paciència i suplicant no punxar, vaig aconseguir arribar fins a les portes de Gorongosa just abans que tanquessin l'accés.
Quan vaig veure el cartell no me'l podia creure, havia arribat, estava per fi en un dels llocs que sempre havia volgut visitar. Per a tots els que estimem la naturalesa i especialment Àfrica, Gorongosa és un lloc mític.
Afectat, durant llarg temps, per la Guerra civil que va assotar al país després de la Independència d'aquest (1977 – 1992), la fauna d'aquest parc Moçambiquès va arribar a la vora de l'extinció. El que anys enrere havia estat un edèn, i un dels espais naturals amb major densitat de vida salvatge de tota Àfrica, s'havia quedat pràcticament sense animals.
No seria fins al 2008 i per iniciativa d'un benefactor, qui va aportar capital privat, i després d'una aliança amb el govern de Moçambic, que es van iniciar els treballs de recuperació d'aquest hàbitat. Una zona de 4.000 km² que havia quedat totalment devastada per una de les guerres més llargues i amb menys difusió del continent africà. El parc es troba ara en un renéixer, i és un dels llocs més purs per a observar la fauna africana.
Les dues nits que vaig passar a Gorongosa van ser una sorpresa després d'una altra. La seva vegetació i paisatges em van resultar sorprenents. Vaig arribar potser en mal moment, en una època en la qual el parc està pràcticament tancat a causa de les pluges, però això em va donar l'oportunitat de conèixer un ecosistema totalment diferent al que m'esperava.
No hi havia ni un sol turista, només un grup de biòlegs dels Estats Units que passaven una temporada coneixent i ajudant a censar la vida salvatge i la flora del parc. Un treball increïble que vaig tenir l'oportunitat de conèixer gràcies a un dels biòlegs residents.
Les instal·lacions de recerca de les quals disposa Gorongosa són realment impressionants i el treball de censat em va deixar al·lucinat. En realitat el projecte de recuperació del parc implica molt més que retornar la vida a aquest àrea, suposa la implicació de la població local, de les comunitats que es troben als voltants i una oportunitat educacional per als joves del país creant beques i proporcionant estudis en biologia.
Després dels 260km. de forats d'aquest dia, em sentia realment esgotat, així que un sopar ràpid va ser suficient i vaig preferir anar a dormir d'hora, perquè l'endemà m'esperava una jornada completa de safari pel parc i l'oportunitat de fer realitat un dels meus somnis, sobrevolar en avioneta les terres del Gorongosa.
A les 5 del matí ja estava a punt per a pujar-me al 4×4 que Gorongosa posa a la disposició de tots els visitants, per a realitzar el meu primer Game Drive. A causa dels problemes de la Guerra, la caça furtiva, i el poc turisme del parc, el comportament dels animals en aquesta zona és una mica més desconfiat del que estem acostumats. És per aquest motiu que el parc va prendre la decisió fa molt poc, de no permetre els self-drive i que tot visitant realitzés els safaris amb vehicle i conductor autoritzat del parc.
El conductor que m'acompanyaria durant tot el dia seria un zimbabwès que havia viatjat per mitja Àfrica Oriental treballant com a guia-conductor en safaris i gran coneixedor del comportament dels animals, un luxe. El primer contacte amb el parc va ser inesperat, hi havia tanta vegetació i tan densa que em feia presagiar que seria difícil veure segons quins animals. Però de sobte el parc s'obre en una immensa extensió coberta en gran part d'aigua a causa de les pluges. El paisatge davant meu era simplement espectacular, i allí, sota un arbre ens esperava una barca de motor per a realitzar un safari per la zona inundada. (En temporada seca aquesta zona és ideal per a observar animals, des d'antílops, a elefants i lleons, ja que és ideal per a la caça).
Era un entorn que no deixava de recordar-me a les extensions d'aigua formades per la desembocadura del Okavango i que formen aquest delta interior tan extraordinari. Hipopòtams, cocodrils, ocells de tota mena, i antílops em van acompanyar durant aquesta tranquil·la travessia en la qual, a més, vaig poder gaudir d'una tassa de cafè i unes galetes de mantega navegant entre acàcies grogues de les quals només emergien les seves copes. Va ser extraordinari.
Però el dia seguia, i després de tornar a terra ferma vam recórrer les poques pistes per les quals es podia circular sense risc a quedar-nos totalment atrapats en el fang, i allí, de sobte, sense esperar-lo… ELEFANTS.
Gorongosa té una màgia especial, aquesta que proporciona l'oportunitat de veure animals pràcticament sense presència humana i observar les seves reaccions, encara temorosos per tots aquests anys de conflicte.
Ara sí que estava feliç i no podia deixar de mirar-los. Però el meu driver em va recordar que calia tornar i agafar forces, perquè m'esperava un dels moments més increïbles que he viscut en els meus viatges, sobrevolar Gorongosa en avioneta.
En tornar a la zona del headquarter, vaig tenir l'oportunitat de conèixer a Vasco, el director del Parc i parlar detingudament amb ell sobre el projecte, el passat i el futur del parc així com totes les esperances dipositades en la seva recuperació. Va ser una xerrada molt interessant i li agraeixo profundament tot el temps que em va dedicar per a acostar-me a la seva realitat i fer-me sentir una admiració incondicional pel que allí s'està duent a terme.
Però per fi… la meva hora somiada. La pista d'aterratge es troba just al costat de les instal·lacions del headquarter / lodge / zona d'acampada. Es tracta d'una pista oberta a la meitat de la vegetació on tenen un petit hangar amb una avioneta, uns ultralleugers i un helicòpter que de tant en tant, i només en temporada alta es pot llogar per a solcar els cels del Gorongosa.
No tinc paraules per a descriure el que vaig sentir, sobrevolar aquestes terres, a una distància tan curta del sòl, veure les zones inundades, el bosc, les planes on les manades de waterbucks semblaven infinites, elefants, les muntanyes… Ni en els millors documentals, no hi ha res com viure-ho. Fins al so dels motors acompanyava aquesta escena idíl·lica.
El dia havia estat realment extraordinari, no es podia demanar més, bo sí, algun lleopard… però aquest animal se m'escapoleix sempre, encara que Gorongosa és un lloc complicat per a veure'ls, de fet durant les meves dues nits allí em van assegurar que no tenien constància d'existència de lleopards. La seva reintroducció havia estat molt complicada i fallida.
Però… a la setmana d'estar a casa, Vasco em va escriure anunciant emocionat que havien vist un lleopard molt prop del headquarter. Increïble, se'm va tornar a escapar, però sembla que van pel bon camí. Encara que continuen havent-hi molts condicionants… si les guerres ho permeten, si el govern continua secundant, si l'ajuda privada no cessa, si els furtius no el fan miques, si la població local s'involucra, si no es perd l'esperança, si continua havent-hi gent com Vasco i el seu equip que posen tota la seva professionalitat al servei de la natura, potser ho aconsegueixen, i Gorongosa tornarà a ser, per fi, aquest antic edèn africà.
Rutes per a descobrir Moçambic
Si estàs interessat a conèixer Moçambic recorda que a BlackPepper et proposem diferents rutes amb les quals podràs descobrir aquest apassionant racó d'África. La Ruta Khoisan és la nostra proposta per a conèixer Moçambic en grup i en camió, però no oblidis que podem realitzar rutes totalment a mida i personalitzades.
VIATGES
RELACIONATS
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua.
Delta de l'Okavango,
La Senda de l'AiguaViatge a Botswana, Sud-Àfrica i Zimbabwe
- 100% BLACKPEPPER
- Safari en camió
- Top vendes
Viatge de: Wildlife i Natura
Allotjament estil Explorer i Confort
Des de 3.350 € + Taxes aèries
La Terra Khoisan
Viatge a Moçambic, Sud-Àfrica i Zimbabwe
- 100% BLACKPEPPER
- Safari en camió
Viatge de: Wildlife i Natura
Allotjament estil Explorer
Des de 3.790 € + Taxes aèries
NECESSITES MÉS
INSPIRACIÓ?
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua.
Trekking Torres del Paine.
Aquesta és la terra on s'uneixen deserts, glaceres, enormes i extenses serralades, llacs, oceans; gel i sorra, fred i calor, tots els extrems són vàlids i tenen vida en el continent americà.
En l'extrem sud del continent americà, a la vora de l'estret de Magallanes, trobem un dels llocs que, indiscutiblement, podem considerar dels més bells del planeta, el Parc Nacional de Torres del Paine.
Perito Moreno, i el futur de les glaceres.
Aquesta és la terra on s'uneixen deserts, glaceres, enormes y extenses serralades, llacs, oceans; gel i sorra, fred i calor, tots els extrems són vàlids i tenen vida en el continent americà.
A uns 78 km del Calafate i en l'extrem sud davant de la Península de Magallanes, dins del conegut Parc Nacional de les Glaceres de l'Argentina, es troba un dels fenòmens més curiosos i sorprenents de la naturalesa: El Perito Moreno.
Uzbekistan, la Ruta de la Seda.
Quan ens plantegem realitzar un viatge per la zona de l'antiga Ruta de la Seda habitualment ens deixem portar pels somnis que hem anat acumulant amb el pas dels anys després de llegir llibres, novel·les o escoltar les nombroses històries i llegendes sobre aquesta mil·lenària ruta.
Després de la nostra última visita a aquesta zona central de la Ruta de la Seda, estem encara més convençuts que un viatge a aquest lloc cal plantejar-lo com solien fer-ho els antics mercaders, filòsofs, exèrcits i viatgers d'aquells temps.