Ascensió al Kilimanjaro, el sostre d´Àfrica, per la ruta Marangu o Machame.

Pujar al Kilimanjaro, el sostre d'Àfrica, amb 5895 metres d'altitud, és el desafiament de molts alpinistes i amants de la naturalesa i el trekking. 

La ruta Marangu i Machame són les més populars per a realitzar l'ascens al Kilimanjaro, aquí t'expliquem breument les diferències entre elles i les peculiaritats, per a ajudar-te a decidir quina és la més convenient per a tu.

Totes les ascensions al Kilimanjaro inicien i acaben en les poblacions d'Arusha i Moshi, que són les més properes, en elles es pot descansar en un bonic hotel, hi ha opcions per a tots els gustos. Des d'allí també es poden fer safaris i excursions als Parcs Nacionals pròxims, que són els més famosos de tot el país: Tarangire, Manyara, Serengeti, Ngorongoro, etc. Així que, si vols complementar el teu viatge, amb uns dies més relaxats a Tanzània, es pot dissenyar una combinació perfecta de viatge.

La ruta Marangu és la que registra més ascensions amb èxit, sent una ruta ideal per a aquelles persones menys experimentades. Per aquest mateix motiu, també és la ruta més transitada. 

Així mateix, és la que ofereix més comoditats. En el recorregut es pot dormir en refugis, a Mandara Hut, Horombo Hut i Kibo Hut. Aquests tres tenen llum solar, llits, i latrines. A més, disposen d'aigua corrent i proporcionen mantes i coixins, però és indispensable portar un sac de dormir preparat per a temperatures sota 0. 

Cal destacar que l'ascens i descens es realitza pel mateix camí.

Encara que en alguns llocs indiquen que la ruta Marangu pot realitzar-se en 5 dies, a BlackPepper, recomanem, tal com tenim indicat en la nostra ruta, realitzar-la en 6 dies, per a garantir una bona aclimatació. 

El primer dia d'aquesta ruta s'inicia de manera tranquil·la, travessant plantacions de cafè i banana, camins amples i ben marcats, en un dens bosc. És una bona manera de començar la ruta, ja que és un lloc pintoresc i bucòlic. 

Els altres dies es presentaran més desafiadors, passant per diferents cràters; el Maundi, Mawezi i Kibo. Arribar al Mawenzi, ja és fer-ho al tercer cim més alt d'Àfrica. Els dies transcorreran per zones erosionades i rocoses, havent de transitar per The Saddle, un altiplà alpí situat a 4500 metres d'altitud, entre els cràters Mawesi i Kibo. 

En realitzar la travessia, aquest dia, el quart de ruta, es dorm en el refugi Kibo Hut, a diferència d'altres, aquest no disposa d'aigua, encara que sí que té lavabos molt bàsics. Aquest és un refugi de pedra, si a això li sumem l'altitud, aquesta nit és molt freda i és molt important estar ben preparat i equipat, amb roba tèrmica i d'abric.

El cinquè dia, és el més gloriós, aquest dia un s'ha d'aixecar a les 12 h de la nit, recorrent el sender d'Hans Meyer Cave, ja a 5.150 metres, i començant un camí en ziga-zaga, s'arriba entre les 06 i les 07 del matí a Giman’s Point, a 5.681 metres, i ja amb l'últim esforç, s'aconsegueix el cim, al tan esperat Uhuru Peak, a 5895 metres. 

Tots volen assaborir la glòria, però és millorar no demorar-se massa, és necessari descendir, i dormir a Kibo Hut. 

L'endemà, el sisè, ja és el descens, per a dormir ben calent, en un llit, una dutxa d'aigua calenta, i tots els luxes esperats després d'aquesta ascensió èpica, a Moshi o Arusha.

La ruta Machame, és la segona més popular, encara que la seva ascensió és més difícil que la ruta Marangu, i és considerada una de les més belles. 

En totes dues rutes l'aclimatació és progressiva, així que serien les dues rutes d'ascens més recomanables. 

En la ruta Machame, es pot veure la Lava Tower, situada a 4630 metres d'altitud.  

La gran diferència entre la ruta Machame i la ruta Marangu, és la comoditat, ja que en la ruta Machame es dorm en tendes de campanya, i les latrines instal·lades en els campaments són molt bàsiques. Els campaments en la ruta són en les zones de: Machame, Shira 2, Barranco, Kananga, Barafu i Mweka. 

Una altra distinció respecte a la ruta Marangu, és que en la Machame el descens es realitza per un altre punt diferent de la pujada, pel recorregut Mweka, convertint-se d'aquesta manera en una ruta circular. I que el nombre total de dies de circuit, són 7 per a realitzar una bona aclimatació. 

El recorregut també inicia per tranquils i fàcils camins de les zones agrícoles de la base, i amb una abundant flora i fauna d'un dens bosc. Els dies posteriors en ruta, es passa per boscos de hagenies, que marquen la transició a altituds més elevades. Aquests donaran pas als boscos de lobèlies gegants i senecis, per a arribar a Shira Plateau, la plana que queda entre els cràters Kibo i Shira.

La tan distingida Lava Tower, també coneguda com Shark'sTooth, és un vestigi de l'activitat volcànica inicial del Kilimanjaro. Arribar a la seva base no presenta desafiaments significatius a part de l'altitud i la naturalesa rocosa del sender. 

Es descendeix a Barranco Wall, una paret rocosa, situada sota la Glacera Heim, digne d'una parada per a contemplar-lo.  

El sisè dia, és el gran dia, començant a caminar a la una de la matinada, per a ascendir al cràter Kibo, situat entre les glaceres Rebman i Ratzel. Aquesta travessia serà dura i amb un fort pendent, arribant a Stella Point, unes sis hores més tard, a una altitud de 5.735 m. I allí comença la màgia, l'alba, possiblement un record que ens quedarà per a la resta de les nostres vides, un merescut descans que necessitarem, per a l'últim esforç, dues hores per a aconseguir el cim, el Uhuru Peak, que significa llibertat en Kiswahili i que és la millor manera de descriure com un se sent en el cim d'Àfrica. 

Aquest desafiament no seria possible sense l'ajuda i el coneixement dels portadors tanzans, els qui en molts casos no reben les condicions apropiades per a aquesta dura travessia. Actualment, existeixen associacions i ONG que vetllen per les necessitats d'aquests valents, assegurant roba adequada, tendes correctes, salaris justos, propines, la no sobre càrrega de pes, i l'assistència mèdica en cas de ser necessari, però és treball de tots el fet de prendre part d'aquesta responsabilitat.