Els llacs de Plitvice: un tresor geològic.

Existeix un lloc màgic, un lloc que no s’esborrarà de la teva memòria.El parc Nacional dels llacs de Plitvice, a Croàcia, il·lumina tant els viatgers com els científics. En el cor dels Alps Dinàrics, a 130 km al sud de Zagreb, descobrim un tresor geològic i de biodiversitat. Els seus llacs de color turquesa que se segueixen en cascades i els seus boscos luxuriants, poblats d'una fauna increïblement diversa, li ha permès ser classificat Parc Nacional en 1949.

Que fa d'aquesta zona salvatge un lloc tan especial?

Les característiques geològiques del parc, el naixement d'un massís càrstic.

El parc se situa sobre un massís calcari, també anomenat carst o relleu càrstic. De fet, és un dels conjunts càrstics més impressionant del món amb una característiques geològiques, geomorfològiques i hidrològiques específiques.

La toba, la roca més present, està formada per dolomia i pedra calcària. És extremadament porosa. La calç es dissol sota l'acció de l'aigua en les capes inferiors de la roca i entrena la formació de llacs, però també de canals, abismes i grutes subterrànies.

El relleu en superfície en realitat només presenta una part d'aquest relleu càrstic. Es compten uns 114 llocs d'espeleologia en el sector del parc nacional.

Zoom sobre els llacs de Plitvice

Lagos en escala i cascades per centenars: un espectacle inoblidable. L'aigua està omnipresent. Es compten més de 16 llacs (12 llacs superiors i 4 inferiors).
L'aigua prové principalment de la Bijela Rijeka (Riera Blanca) i de la Crna Rijeka (Riera Negra) que s'ajunten al sud del llac Proscanko.

Els microorganismes i els minerals presents en l'aigua influeixen en el tint dels llacs que poden passar del verd al gris, encara que la major part del temps, predomina el color turquesa.

El fons està entapissat de molses i algues. Aquesta barrera natural reté el carbonat de calci de l'aigua abans que passi a través del carst. Amb aquest procés es formen unes barreres de travertí, una pedra composta de sediments d'algues i de calç. Aquestes pedres separen els llacs i són en constant evolució. L'extrema porositat del carst implica una evolució constant del paisatge i això, des de fa mil·lenaris.

Les barreres de travertí actives daten d'uns 7.000 anys. En una escala de temps geològic, són en realitat molt joves. Les recerques han descobert, en la part superior del parc, unes paleo-barreres, és a dir barreres datades de més de 250 o 300 mil anys. Aquesta és la raó per la qual el sistema de llacs es divideix en els llacs superiors i els llacs inferiors. Els llacs superiors ocupen un espai i un volum mes gran, són mes dentats i amb pendents més suaus. Els llacs inferiors s'han format en l'estret barranc calcari de pendents abruptes.

Amb aquesta dinàmica permanent, el nivell dels llacs és extremadament variable. I és gràcies a aquest sistema hidràulic que les espècies vegetals i animals són tan diverses en aquest espai restringit.

Quant a les formacions subterrànies, el parc compta amb 114 llocs espeleològics, 82 abismes, 32 grutes, sumant 1 664 m de zones explorades, amb una profunditat màxima de 203 m.

Una flora i fauna riques

Ambient molt verd

En les 30.000 hectàrees que té el parc, la vegetació és realment abundant i exuberant. Se succeeixen prats i boscos. Entre altres trobem avets, fajos i pins d’Àleps. La naturalesa evoluciona al ritme de les estacions passant del verd profund a la primavera, al vermell foc en la tardor i blanc pur a l'hivern.

Una diversitat d'animals sorprenent

Malgrat el flux de visitants, nombrosos espais segueixen verges d'activitat humana. El bosc és dens, s'estén sobre pendents escarpades i dona recer a una fauna insospitada.

L'os és l'emblema del parc i comparteix el seu territori amb nombrosos mamífers i ocells: llop, cérvol, cabirol, guineu, linx, ratpenat, falcó, mussol, picot, etc. S'han estudiat més de 260 espècies vertebrades.

La fauna invertebrada és molt més nombrosa, sobretot els insectes. Avui dia la major part de les espècies segueix desconeguda. En el regne dels insectes, destaquen les papallones amb 321 espècies identificades. Nomenem el Papilió Machaon o el Semi Apol·lo Mnemosyne. Aquestes espècies estan amenaçades al nivell europeu. Les polítiques de protecció del parc tenen una vital importància.

La màgia dels llacs de Plitvice

Un lloc protegit

Meravella de Croàcia, el parc Nacional dels Llacs de Plitvice figura en la llista del patrimoni mundial de la UNESCSO des de 1979. Els criteris de selecció de l'Organització de les Nacions Unides per a l'educació, la ciència i la cultura són molt rigorosos. Cada lloc classificat ha de respondre estrictament almenys una d'aquestes categories de criteris.
Tots aquests elements demostren la importància de la conservació d'aquest territori únic en el món. És mes que mai necessari preservar aquesta biodiversitat.

Activitats per a tots els gustos

Val la pena endinsar-se en aquest extraordinari lloc, sigui quina sigui l'època de l'any i connectar amb la seva espectacular naturalesa. Els colors del lloc es quedaran gravats en les vostres retines: els verds intensos dels arbres i arbustos a la primavera i estiu, es barregen amb els turqueses que predominen en els llacs. Les roques, cobertes d'un mantell de molsa, semblen màgiques. I el soroll de les cascades inundant el lloc.

A l'hivern, l'entorn es torna del tot feèric: un abric de neu, les cascades gelades, el silenci de l'estació i el blau profund dels llacs distingint-se elegantment.
Es pot explorar el parc gràcies a diverses senderes de distàncies variades i les seves passarel·les. Podràs triar entre camins de passeig i observació o trekkings més exigents en zones més remotes. En tot cas, les senderes estretes, terrenys abruptes, petits ponts de fusta i camins en les vores dels llacs tenen un encant únic.
Una altra manera de conèixer aquest màgic lloc és navegar en barques de rems, però també esquiant o en trineu de neu.

Els llacs de Plitvice són realment un dels llocs més atractius de tots els Balcans. Estan sobre la ruta que uneix Zagreb a Dubrovnik. Val la pena dedicar-les-hi un dia complet o fins i tot pernoctar en la zona i impregnar-se de tan bell lloc.

El que mes ens agrada

•     El Parc Nacional dels Llacs de Plitvice està situat en el cor d'un massís calcari anomenat relleu càrstic.
•     El color turquesa dels llacs és degut als microorganismes i els minerals presents en l'aigua.
•     Les actuals barreres de travertí que separen els llacs són velles d'aproximadament 7000 anys. 
•    El parc nacional apareix en la llisti del patrimoni mundial de la Unesco.