Els lleons nedadors de l´Okavango.

El lògic és pensar, que com a bons felins prefereixen viure allunyats de l'aigua. Quant més lluny millor! Però els lleons del Okavango han après, que els convé desembolicar-se en aquest mitjà si volen sobreviure.

A Botswana trobem un dels ecosistemes més increïbles que puguem imaginar. Es tracta del delta de l´Okavango, un estuari format per la desembocadura del riu Okavango en el desert del Kalahari. Després de néixer a les terres altes d'Angola i recórrer uns 1.000 km a través de Namíbia i Botswana, el riu no aconsegueix morir en la mar, sinó que les seves aigües són literalment engolides per les àrides terres del desert del Kalahari formant, just abans de desaparèixer, un delta il·lusori on la terra sembla abraçar l'aigua amb una infinitat de canals i petites illes.
En aquest entorn que desborda vida després de l'època de pluja, habiten nombrosos animals, entre ells elefants, kudús, búfals, hipopòtams, cocodrils, girafes, zebres, centenars d'ocells, i com no, després d'ells apareixen els grans depredadors com a lleopards i els sorprenents Lleons de l´Okavango

El delta de l´Okavango és dels pocs llocs de la terra que sofreix un canvi tan dràstic d'una estació a una altra. La flora canvia, els colors es tornen ocres on abans hi havia un verd intens, i l'aigua desapareix deixant en el seu lloc una gran taca de color beix. Els animals també sofreixen aquest canvi i molts d'ells, especialment els elefants han d'abandonar aquestes terres per a poder sobreviure. En cas dels elefants quedar-se seria la seva perdició, perquè no hi ha suficient aigua per a proveir-los amb els 200 litres diaris que necessiten per a la seva subsistència. Però amb l'arribada de les pluges tot canvia, el riu es desborda i pràcticament el 70% de territori queda cobert per aigua, tornant a dotar de vida aquest paradís.

Les pluges impliquen un altre canvi important en el paisatge, l'aparició d'illes més o menys grans que queden completament aïllades de terra ferma, per la qual cosa alguns animals queden atrapats en elles. 
És ben sabut per tots, que com a felí que és, el lleó no és un enamorat de l'aigua, però la seva lluita per la supervivència en aquest extens edèn ha fet que el lleó de l´Okavango hagi d'adaptar-se a aquest mitjà per a poder desplaçar-se, caçar i així sobreviure. Sent, no sols els lleons més grans del continent africà, sinó també els únics nedadors.

En la meva última estada a Botswana, concretament en la reserva de Moremi, vaig tenir la gran oportunitat de comprovar aquestes habilitats adquirides. Després d'un matí recorrent en 4x4 algunes zones de la reserva que encara no havien estat completament inundades per les aigües de l´Okavango, vam sentir, a no massa distància, el rugit d'un lleó. Després de mirar i remirar ens vam adonar que es trobava al final del nostre camí i que només ens separava una zona completament negada d'aigua.
Equipats amb jeeps 4x4 completament preparats per a aquest entorn, ens vam endinsar a l'aigua per a arribar fins a aquest lleó mascle impressionant que no deixava de rugir a l'altre costat. Però, com a les millors pel·lícules, just quan ho vam aconseguir , va decidir deixar-nos plantats i va recórrer el camí pel qual havíem vingut. Així que vam preferir parar i observar com seria la seva reacció quan s'adonés que, per a arribar a l'altre costat, havia de creuar aquesta massa d'aigua.

Van ser uns instants increïbles, veure a aquest majestuós animal intentant avançar per l'aigua, i ser testimonis de com la supervivència és capaç de marcar les habilitats de tots els individus, encara que aquestes no siguin precisament innates.

Una vegada va creuar, vam tornar a seguir-ho per a descobrir que… a l'altre costat, una gran família de lleones i cadells l'estaven esperant. Un final impressionant per a un matí simplement espectacular.