La Lluita per Salvar al Rinoceront d'Uganda

Els rinoceronts, antany pobladors abundants de l'Àfrica, es troben avui a punt de l'extinció. Aquests majestuosos herbívors, especialment el rinoceront blanc i el seu esquiu cosí, el rinoceront negre, han estat caçats sense treva per la seva banya, un bé preat en mercats il·legals, utilitzat tant en la medicina tradicional com a ornaments de luxe.

A Uganda, fins a mitjans del segle XX, el rinoceront negre (Diceros bicornis) i el rinoceront blanc del nord (Ceratotherium simum cottoni) es trobaven en parcs nacionals icònics, com el Parc Nacional Murchison Falls i el Parc Nacional Kidepo Valley.

Els rinoceronts negres habitaven a diverses àrees del país, des dels boscos espessos del nord fins a les sabanes obertes de l'oest, mentre que els rinoceronts blancs preferien les planes obertes properes a grans superfícies d'aigua, com el Nil.

Tot i això, a les dècades de 1970 i 1980, Uganda va ser testimoni d'una devastació sense precedents per a la seva fauna. La caça furtiva desenfrenada i els conflictes armats que va patir el país van ser els causants. Els rinoceronts, precisament pel seu valor al mercat negre, es van convertir en un blanc fàcil, i en poc més d'una dècada, tots dos rinoceronts es van extingir completament a Uganda. El 1983, l'últim rinoceront blanc va ser vist a Murchison Falls, i en 1995, ja no quedava ni un sol rinoceront negre al país, quedant, definitivament, l'espècie extingida a Uganda.

El renaixement del rinoceront blanc a Uganda

Avui dia, els rinoceronts només es poden trobar a dos llocs a Uganda. Un, està situat al nord del país, i tot i els esforços que s'hi estan fent, el més important és el Ziwa Rhino Sanctuary, un refugi ubicat a la regió de Nakasongola, molt a prop del parc de Murchison Falls, i que està sent crucial per a la reintroducció dels rinoceronts blancs. Pel que fa al rinoceront negre, encara haurem d'esperar una mica més, ja que el seu comportament, menys social que el blanc, i el tipus d'habitat fan que sigui més difícil, tant el seu control, com reproducció, com seguretat.

El santuari acull una població en creixement de rinoceronts blancs portats des de diferents llocs com Kenya o Orlando als Estats Units i representa l'esperança per a què els rinoceronts blancs, puguin recuperar el seu lloc a la natura ugandesa.

Ziwa Rhino Sanctuary

Aquest refugi, situat a poc més de 170 km al nord de Kampala, la capital ugandesa, ha suposat una nova oportunitat pels rinoceronts en aquest país, després d'haver desaparegut del territori a causa de la caça furtiva i les guerres civils que van devastar els seus parcs naturals. Però des del 2005, amb la creació d'aquest santuari, els rinoceronts han tornat a trepitjar terra ugandesa.

Als seus 70 km² viu una petita, però creixent, població de rinoceronts blancs, reintroduïts amb cura per assegurar la seva supervivència i la seva eventual reintegració a la vida salvatge. Avui compta amb una població de 42 rinoceronts blancs, i l'objectiu és arribar a una població de 50 individus per, aleshores, començar a reintroduir-los al P.N. de Murchison Falls.

L'experiència de caminar amb aquests gegants
Des de BlackPepper, les nostres rutes per Uganda ens porten a viure una experiència inoblidable, la de sortir a trobar els rinoceronts blancs que habiten al Ziwa Rhino Sanctuary. I no només hi anem per viure aquest moment, sinó que passem la nit a l'interior de la reserva.

Després de passar la nit a l'interior de la reserva, i amb les primeres llums del dia, ens preparem per anar a buscar aquests gegants. Ens dirigim al punt de trobada, allà ja ens esperen els ràngers de la reserva per fer-nos una breu xerrada sobre com es desenvoluparà l'activitat. Sota la seva atenta mirada, donem inici al safari a peu. En fila, i en complet silenci, avancem entre la vegetació seguint les indicacions dels rastrejadors, qui han passat la nit amb els rinoceronts de la reserva. En realitat, més que rastrejadors, hauríem d'anomenar-los cuidadors o vetlladors, ja que hi viuen amb ells. La situació del rinoceront és tan delicada a Uganda que no els deixen sols ni una sola hora del dia, i des d'una distància prudencial els controlen per estar segurs que tot va bé.

De sobte, un dels ràngers atura l'avenç, es fa el silenci i una ombra grisa apareix per darrere dels arbustos. Aquí estan, del no-res emergeixen aquests gegants, majestuosos, tranquils, o això sembla, i sense parar de menjar. A poc a poc, els seus guardians ens van col·locant perquè tots puguem admirar, a tan sols uns metres, la seva immensa figura. 

Cada trobada és diferent: algunes vegades hem estat testimonis de grups familiars, amb cries jugant sota l'atenta mirada de les seves mares; altres hem sentit l'adrenalina d'estar a una distància prudent d'un mascle adult que, malgrat la tranquil·litat, transmet una força imponent. Però sigui com sigui, sempre és esglaiador veure'ls tan a prop i ser conscient de com n'és de fràgil l'existència d'aquestes criatures i de com n'és de crucial cada esforç per protegir-les.

El nom del rinoceront blanc i el rinoceront negre no és degut al color de la seva pell, ja que tots dos tenen tons similars, que van del gris clar al fosc. El "rinoceront blanc" deriva d'una confusió lingüística: els colons holandesos usaven la paraula "wijd", que significa "ample", en referència a la forma de la seva boca, però que va ser mal traduïda a l'anglès com a "white" (blanc). En contrast, el rinoceront negre té una boca més punxeguda i estreta, adaptada per alimentar-se d'arbustos i plantes baixes. A més de les diferències en la forma de les seves boques, el rinoceront blanc és més gran i prefereix les praderies obertes, mentre que el negre habita en àrees més denses i arbrades.

Un futur incert, però ple d'esperança

El camí cap a la recuperació dels rinoceronts a Uganda és llarg, i la batalla contra la caça furtiva i la pèrdua d'hàbitat és lluny d'acabar. Tot i això, el Ziwa Rhino Sanctuary és un exemple clar que, amb dedicació i suport, la natura pot trobar formes de regenerar-se.

La conservació dels rinoceronts no és només un esforç per salvar una espècie, sinó un símbol del poder de l'acció col·lectiva. Aquí, a les planes d'Uganda, la història dels rinoceronts continua escrivint-se, capítol a capítol, amb l'esperança que un dia tornin a poblar els vasts territoris africans, com ho van fer abans.