El retorn del rinoceront a Uganda: de Ziwa a Kidepo, la gran història de conservació que ja està en marxa

Durant dècades, parlar del rinoceront a Uganda era parlar d’absència. D’un gegant desaparegut. D’una ferida oberta al paisatge. La caça furtiva, la inestabilitat política i els conflictes armats van esborrar del mapa una de les espècies més emblemàtiques del país, fins al punt de convertir la seva presència en un record. Però avui aquesta història ha canviat. I ha canviat de veritat. Perquè Uganda ja no només protegeix rinoceronts en un santuari: ha començat a retornar-los a la natura salvatge.

Última hora: els rinoceronts ja han tornat a Kidepo

La notícia que marca un abans i un després va arribar el 17 de març de 2026, quan la Uganda Wildlife Authority (UWA) va posar en marxa la reintroducció històrica de rinoceronts a Kidepo Valley National Park, al remot nord-est del país. Aquell dia es va iniciar el trasllat dels dos primers rinoceronts blancs del sud des de Ziwa Rhino Sanctuary fins a Kidepo, 43 anys després de la desaparició de l’espècie en aquest paisatge. Segons la mateixa UWA, aquesta primera fase contempla el trasllat de vuit rinoceronts al parc.

I el procés no es va aturar aquí. L’agència Associated Press va informar que dos rinoceronts més van arribar a Kidepo el 19 de març, fet que confirma que l’operació ja no és simbòlica: el retorn del rinoceront a la Uganda salvatge està passant ara mateix, amb animals ja instal·lats dins del parc sota un sistema intensiu de protecció i seguiment.

Aquest detall mereix un lloc protagonista en l’article: la setmana passada es va dur a terme el trasllat dels dos primers rinoceronts a Kidepo, i pocs dies després en van arribar dos més. És, sense exagerar, una de les notícies de conservació més importants de l’Àfrica de l’Est dels darrers anys.

Un retorn històric, 43 anys després

Kidepo no és un parc qualsevol. És un dels grans paisatges salvatges de l’Àfrica oriental: remot, aspre, bellíssim, encara amb una sensació de frontera natural difícil de trobar en altres destinacions. Aquí els rinoceronts formaven part de l’ecosistema fins que la pressió de la caça furtiva i la inseguretat els va fer desaparèixer. La UWA situa l’últim rinoceront de Kidepo l’any 1983, abatut a Narus Valley, tancant així més de quatre dècades sense l’espècie al parc.

Per això aquesta reintroducció té un valor que va molt més enllà del símbol. No es tracta només de moure animals d’un lloc a un altre. Es tracta de reconstruir una peça perduda de l’ecosistema, de restaurar una presència històrica i de demostrar que la conservació, quan es manté en el temps, pot passar del rescat a la recuperació real. La UWA ho emmarca dins de la National Rhino Conservation Strategy for Uganda, el pla nacional que busca retornar al rinoceront part de la seva distribució històrica al país.

Abans de desaparèixer

Durant bona part del segle XX, Uganda va ser terra de rinoceronts. Es calcula que, abans de l’onada de caça furtiva dels anys setanta i vuitanta, el país acollia al voltant de 700 exemplars repartits entre parcs com Murchison Falls, Kidepo Valley o la reserva d’Ajai, on els rinoceronts formaven part habitual del paisatge de sabana. En poques dècades, la combinació de conflicte armat, col·lapse institucional i demanda internacional de banya va reduir aquesta població a zero en estat salvatge, deixant Uganda com un país sense rinoceronts als seus parcs nacionals.

El nom de rinoceront blanc i rinoceront negre no es deu al color de la seva pell, ja que ambdós presenten tons similars, que van del gris clar al fosc. El “rinoceront blanc” deriva d’una confusió lingüística: els colons holandesos utilitzaven la paraula “wijd”, que significa “ample”, en referència a la forma del seu musell, però va ser mal traduïda a l’anglès com “white” (blanc). En canvi, el rinoceront negre té un musell més punxegut i estret, adaptat per alimentar-se d’arbustos i plantes baixes. A més d’aquestes diferències, el rinoceront blanc és més gran i prefereix prats oberts, mentre que el negre habita en zones més denses i boscoses.

El nom del rinoceront blanc i el rinoceront negre no és degut al color de la seva pell, ja que tots dos tenen tons similars, que van del gris clar al fosc. El "rinoceront blanc" deriva d'una confusió lingüística: els colons holandesos usaven la paraula "wijd", que significa "ample", en referència a la forma de la seva boca, però que va ser mal traduïda a l'anglès com a "white" (blanc). En contrast, el rinoceront negre té una boca més punxeguda i estreta, adaptada per alimentar-se d'arbustos i plantes baixes. A més de les diferències en la forma de les seves boques, el rinoceront blanc és més gran i prefereix les praderies obertes, mentre que el negre habita en àrees més denses i arbrades.

Abans de Kidepo, tot va començar a Ziwa

Per entendre aquest retorn cal viatjar a Ziwa Rhino Sanctuary, al nord de Kampala. Durant anys, Ziwa ha estat el cor de la recuperació del rinoceront a Uganda i l’únic lloc del país on veure’n en semillibertat de manera regular. Allà va començar el 2005 el programa de cria que ha fet possible aquesta nova etapa.

Les dades parlen per si soles: Ziwa va començar amb pocs exemplars introduïts el 2006 i avui ha assolit una població de 42 rinoceronts a la reserva. Per la seva banda, la UWA va informar el 17 de març de 2026 que Uganda compta actualment amb 61 rinoceronts, una xifra impulsada tant per l’èxit reproductiu a Ziwa com per la importació de vuit rinoceronts addicionals des de Sud-àfrica a finals de 2025.

Dit d’una altra manera: Ziwa ja no és només un santuari. És el viver que ha permès que el rinoceront deixi de ser una espècie “conservada” per tornar a ser una espècie “reintroduïda” en paisatge salvatge.

Per què Kidepo?

L’elecció de Kidepo no respon a un gest romàntic, sinó a una planificació rigorosa. La UWA explica que la decisió es va basar en un estudi de viabilitat que va avaluar hàbitat, requisits ecològics i condicions de seguretat. Kidepo va aparèixer com un dels llocs més adequats per reintroduir rinoceronts en llibertat dins d’Uganda.

Per fer-ho possible, s’ha preparat una zona de santuari segura dins del parc, amb tancat perimetral, pistes d’accés, tallafocs, instal·lacions per a guardes, punts d’aigua i sistemes de monitoratge. Els animals, en arribar, han estat ubicats inicialment en aquest espai controlat per facilitar la seva adaptació i garantir-ne la protecció.

Això també canvia la manera d’explicar la història: ja no parlem d’una idea futura per a Murchison o per a “algun dia”, sinó d’una operació de restauració ecològica ja desplegada sobre el terreny, amb logística, infraestructura i vigilància activa.

👉 Descobreix Kidepo Valley National Park, un dels paisatges més remots i autèntics d’Uganda

El retorn del rinoceront a la natura ugandesa no es limita a Kidepo. El gener de 2026, Uganda ja havia fet un altre pas clau restaurant rinoceronts a Ajai Wildlife Reserve, a la riba del Nil Blanc, on l’espècie també havia desaparegut dècades enrere. Aquest moviment, més discret mediàticament, forma part del mateix horitzó: reconstruir progressivament la presència del rinoceront en diversos dels seus antics territoris.

De l’extermini a l’esperança

Uganda va perdre els seus rinoceronts salvatges per la combinació devastadora de furtivisme i conflicte. Durant anys, el país va ser un exemple dolorós de com una espècie pot desaparèixer d’un territori sencer. Però avui comença a convertir-se en un exemple diferent: el d’un país que ha sabut reconstruir població, atraure aliances i preparar el retorn al medi natural.

La mateixa UWA subratlla que aquest retorn reforçarà la biodiversitat del parc, augmentarà el seu atractiu turístic i contribuirà a restaurar espècies amenaçades als seus ecosistemes històrics. I aquí hi ha una de les claus més potents del relat: conservar també és tornar a imaginar un paisatge complet. Un Kidepo amb lleons, elefants, búfals, girafes… i ara, de nou, rinoceronts.

L’experiència BlackPepper: caminar al costat de l’origen d’aquesta història

Per a aquells que viatgem a Uganda amb mirada inquieta i amor per la natura salvatge, Ziwa continua sent una parada profundament especial. Perquè allà no només s’observen rinoceronts: s’entra en contacte amb l’origen d’una història de recuperació extraordinària. El rastreig a peu, acompanyat per rangers, continua sent una de les experiències més intenses del país i una manera molt directa d’entendre la vulnerabilitat i la grandesa d’aquests animals.

Però des de març de 2026 aquesta experiència guanya una nova dimensió. Qui visiti Uganda ja no estarà contemplant únicament una espècie protegida en un santuari, sinó l’inici tangible del seu retorn a la gran natura del país. Veure rinoceronts a Ziwa és, avui més que mai, veure el pròleg de Kidepo.

Uganda escriu un nou capítol

Hi ha moments en què la conservació deixa de ser una promesa per convertir-se en notícia. Aquest n’és un. La setmana passada van sortir els dos primers rinoceronts cap a Kidepo. Poc després en van arribar dos més. I darrere d’aquest comboi no hi viatjaven només quatre animals: hi viatjaven dècades de feina, vigilància, naixements a Ziwa, cooperació entre institucions i la convicció que encara és possible reparar part del que s’ha perdut.

Uganda no ha acabat el seu camí. La protecció contra la caça furtiva continuarà sent decisiva i la consolidació d’una població viable exigirà temps, inversió i vigilància. Però el pas essencial ja està fet: els rinoceronts han tornat a Kidepo. I amb ells torna també una cosa més difícil de recuperar que una espècie: la idea que la natura, de vegades, sí que pot obrir-se camí de retorn.

Viatjar a Uganda avui: Ziwa, Kidepo i el futur del rinoceront

Per a qui viatja a Uganda avui, el mapa del rinoceront ja no és un mapa buit. Ziwa Rhino Sanctuary continua sent el millor lloc per acostar-se a peu a aquests animals i entendre, amb rangers locals, com ha estat el camí des de l’extinció fins a la recuperació. Kidepo, per la seva banda, comença a escriure un nou capítol: encara passaran anys fins que veure rinoceronts allà sigui habitual, però saber que han tornat afegeix una capa diferent a l’experiència de recórrer el parc, perquè converteix cada viatge en testimoni d’una restauració ecològica que està passant en temps real.