L'esperança dels ossos polars a Groenlàndia.

Groenlàndia, una illa autònoma pertanyent al Regne de Dinamarca, alberga una variada vida silvestre adaptada a les dures condicions de l'Àrtic, entre ells, els supervivents ossos polars. 

Hi ha sis poblacions d'ossos polars en tot el país, 20 a tot el món. Un últim grup s'ha localitzat en els últims anys en el sud-est de Groenlàndia, on actualment resideixen dues poblacions separades. 

Aquesta comunitat d'ossos polars resideix entre els escarpats cims muntanyencs a l'oest i la vasta extensió de gel de Groenlàndia, la qual s'estén cap a l'horitzó occidental, les aigües obertes de l'estret de Dinamarca a l'est i el veloç corrent costaner de Groenlàndia oriental, que s'erigeix com una amenaça en alta mar.

 Això explicaria el seu comportament “casolà”, ja que aquest grup es mou entre escassos quilòmetres dins del territori, a diferència d'uns altres, molt probablement perquè sent el perill fora d'aquestes limitacions geogràfiques. Així i tot, aquests ossos aprofiten els fiords per a desplaçar-se i també recorren les muntanyes per a escurçar els camins.

A Groenlàndia existeix un equip de científics que porta anys, per encàrrec del govern de l'illa, documentant una subpoblació d'ossos polars que viuen en el sud-est de l'arxipèlag, fins a aquest moment sol coneguda pels caçadors.

Els ossos polars estan protegits a Groenlàndia, no obstant això, es permet la caça controlada d'aquests animals. 
En una primera fase d'aquesta recerca, els caçadors han cooperat durant anys amb els científics, aportant dents i llengües dels ossos caçats per a la recopilació de dades: a través de les dents es pot saber l'edat de l'os i amb la llengua es poden realitzar anàlisi de l'ADN, aconseguint informació sobre funcions del cos, mutacions, malalties, etc. 

En una segona fase, els científics van sedar als ossos polars localitzats per a marcar-los amb uns tatuatges i amb collarets radiotransmissors que permetien rastrejar-los i saber els llocs on es movien, proporcionant així informació valuosa per a l'estudi.

L'ecosistema on viuen són fiords on la mar es congela solament uns quatre mesos a l'any. Durant aquests mesos, des de febrer a la fi de maig, aquest grup sí que caça de manera convencional, és a dir, buscant les foques en els seus caus o en els forats que creguin en els blocs de gel per a respirar.

Actualment, continuen investigant a aquesta comunitat que ha revelat dades fascinants, com que és la població d'ossos polars més aïllada genèticament del planeta. 

El que sorprèn és que sigui tan diferent de l'altre grup d'ossos polars del sud-est de Groenlàndia, per la seva proximitat geogràfica, a més no es barregen amb altres poblacions i el seu comportament és diferent, fins i tot la forma que tenen de caçar, atrapant a les foques entre trossos de gel d'aigua dolça que es desprenen de la capa de gel de Groenlàndia, quan la resta dels ossos polars utilitza aquesta capa com a plataforma per a poder-les caçar.

És molt probable que aquest comportament es degui a la seva diferència genètica, però sobretot a la seva adaptació al mitjà, traslladant l'experiència de les femelles polars a les seves cries, per a assegurar la seva supervivència. Sigui com sigui, els estudis que es continuaran realitzant serviran per a confirmar o revelar aquestes incògnites.

Aquest projecte servirà també per a incrementar la població d'ossos de manera sostenible, ja que aquests s'enfronten a molts desafiaments, atès que la caça d'aquests animals continua latent a Groenlàndia, i afegint que fins allí també arriben els contaminants de llocs industrialitzats i l'afectació del canvi climàtic, amb el consegüent escalfament global que destrueix el seu hàbitat.

No sols Groenlàndia és responsable de la preservació d'aquests animals, el major implicat en això hauria de ser el Canadà, que posseeix una població d'ossos polars d'uns 16.000 exemplars, que constitueixen els dos terços de la població mundial d'ossos polars (de 20.000 a 25.000). Al Canadà es comercialitza amb les pells i la carn tant a nivell nacional, com a internacional.

S'estima que, l'any 2050, la població d'ossos polars haurà quedat reduïda a tan sols uns 6.000 o 8.000 exemplars en el món. És responsabilitat de tots, però sobretot de les grans potències que permeten la caça i la comercialització de la seva carn i pells, que prenguin cartes en l'assumpte, ja que, si no, aquests preciosos animals en perill d'extinció deixaran d'existir.