L'herència Vikinga i els seus assentaments en els Fiords Noruecs.

Els vikings, hàbils mariners i guerrers intrèpids, van deixar la seva petjada en la història. Els Fiords Noruecs, els van servir de refugi en els seus assentaments, amb les seves aigües serpentejants i les seves muntanyes imponents. 
 
El poble Viking, va ser un poble audaç, amb ànsia constant de creixement que li va portar a mobilitzar-se i anar a la recerca de nous territoris en els quals poder assentar-se.

Tot i que els vikings estaven actius en la mar Bàltica des del segle VII, la seva arribada a Noruega es va intensificar a inicis del segle VIII i van romandre fins al s XI. 

A aquest període es coneix com l'Edat Vikinga, i va ser quan aquests exploradors i guerrers es van assentar al llarg de tota la costa Noruega, fent ús de les formes naturals del territori, per a combatre a l'enemic. 
La geografia única dels fiords Noruecs, representava un lloc estratègic per a acollir-se i fer front a possibles setges. La seva habilitat en la navegació, els va permetre endinsar-se per estrets fiords, que els proporcionaven un refugi natural i accés a terres fèrtils. 

Els vikings, van redissenyar els seus vaixells, per a poder navegar en aigües poc profundes i aconseguir així, arribar a territoris inaccessibles per a uns altres. 

La connexió entre els vikings i els fiords va més enllà de l'elecció de llocs estratègics per a assentar-se. En adaptar les seves embarcacions a l'entorn, els permetia endinsar-se en territoris on establien llaços comercials amb les comunitats locals.

Els assentaments temporals inicials, es van anar convertint en permanents, permetent així el desenvolupament de la societat vikinga. La fertilitat de les terres i l'abundància de vida marítima va consolidar comunitats autosuficients i pròsperes, on van donar lloc a la florida de l'artesania, el comerç i la cultura. 

La societat vikinga era jeràrquica i a la cúspide de la piràmide social es trobaven els Jarls (comtes o ducs) i els hersirs (líders militars). La classe mitjana, estava composta pels bondi (terratinents i agricultors) i els karls (pagesos i artesans). I, finalment, es trobaven els thralls, esclaus presoners d'expedicions guerreres i eren d'origen estranger.

L'arribada i l'assentament viking a la regió nòrdica va representar un capítol fonamental en la història de la regió. Aquest període va contribuir a la formació de la identitat cultural de Noruega, amb la fusió de les arrels vikingues i l'herència local.