Els vikings, hàbils mariners i guerrers intrèpids, van deixar la seva petjada en la història. Els Fiords Noruecs, els van servir de refugi en els seus assentaments, amb les seves aigües serpentejants i les seves muntanyes imponents. 
 
El poble Viking, va ser un poble audaç, amb ànsia constant de creixement que li va portar a mobilitzar-se i anar a la recerca de nous territoris en els quals poder assentar-se.

Tot i que els vikings estaven actius en la mar Bàltica des del segle VII, la seva arribada a Noruega es va intensificar a inicis del segle VIII i van romandre fins al s XI. 

A aquest període es coneix com l'Edat Vikinga, i va ser quan aquests exploradors i guerrers es van assentar al llarg de tota la costa Noruega, fent ús de les formes naturals del territori, per a combatre a l'enemic. 
La geografia única dels fiords Noruecs, representava un lloc estratègic per a acollir-se i fer front a possibles setges. La seva habilitat en la navegació, els va permetre endinsar-se per estrets fiords, que els proporcionaven un refugi natural i accés a terres fèrtils. 

Els vikings, van redissenyar els seus vaixells, per a poder navegar en aigües poc profundes i aconseguir així, arribar a territoris inaccessibles per a uns altres. 

La connexió entre els vikings i els fiords va més enllà de l'elecció de llocs estratègics per a assentar-se. En adaptar les seves embarcacions a l'entorn, els permetia endinsar-se en territoris on establien llaços comercials amb les comunitats locals.