Myanmar, el secret d’Àsia.

Com sol ocórrer en aquests casos aquest hermetisme ha impedit que les seva gent hagi desenvolupat una socialització amb el món del turisme i ha mantingut i manté a Myanmar allunyat de molts tòpics que sí són habituals en altres llocs del sud-est asiàtic.
Myanmar és el gran secret guardat d'Àsia, és aire fresc per als que tenim la sort de treballar en l'apassionant món del viatge i per a aquells que tingueu la sort de conèixer-lo o que estigueu pensant a fer-ho en un futur no gaire llunyà.
Els recents canvis polítics del país seran positius per a la seva gent, tindran unes certes llibertats que des del nostre punt de vista occidental ens semblarien, com a mínim, llibertats habituals, drets normals, quotidians, però que per a ells han estat simplement somnis per complir durant molts anys. Aquests canvis convidaran a que, a poc a poc el turista s'atreveixi a conèixer aquestes zones de Myanmar que han estat tancades a l'exterior i que, en molts casos ho continuen estant si no es treballa de la manera adequada. Però, d'altra banda dotaran a les rutes de viatge dissenyades de manera diferent per Myanmar, d'un atractiu i puresa difícilment inigualable en la resta del continent.
Durant la nostra última visita a la fi del 2011 hem notat i viscut aquests canvis i a pesar que ens hem mogut per zones remotes amb poca influència exterior, que els tràmits continuen sent complicats, que els transports cap a aquestes zones acostumen a ser deficients i difícils, són avui dia una mica menys complicats.

El que una ruta de viatge ben dissenyada per Myanmar pot aportar al viatger actual és precisament aquesta frescor que és difícil de trobar en altres parts. Amb la combinació adequada de càrrega cultural, llocs sagrats i les zones ètniques que s'han mantingut aïllades durant anys, el viatge no tindrà res a envejar a altres zones geogràfiques ja siguin de la mateixa Àsia, Amèrica i Àfrica.
Vagi per davant que aquest component ètnic que ens poden oferir algunes zones del país no estan, per descomptat, de la mateixa forma que la van trobar els Ava, els Mon o els Pegu en el segle III AC, però, no és menys cert que la zona fronterera amb Bangladesh i sobretot el triangle situat a les fronteres amb la Xina i Tailàndia, manté una diversitat ètnica comparable a zones d'Àfrica o de Sud-Amèrica.
Sense voler renunciar en aquest article a comentar les meravelles i regals per a la nostra vista que poden suposar les visites a llocs com Mandalay, Ava, Mt Popa, Pindaya, la Roca Daurada o de manera molt especial la màgica Bagan, increïble escenari de mescla de cultura, religió, arquitectura i naturalesa, comparable a llocs com Angkor, Tikal, Piràmides Egípcies o el mateix Taj Mahal, el que volem transmetre-us en aquesta ocasió és la cara més humana de Myanmar.
 Això es reflecteix i es viu de manera molt intensa en les zones muntanyoses que envolten el país.

Els últims estudis antropològics parlen de més de cent grups i subgrups ètnics que conviuen amb tota naturalitat en l'actual Myanmar. De manera oficial, avui dia, es reconeixen 67 grups ètnics al país, i com acostuma a ser habitual en aquests casos, s'han classificat en set grups ètnic-lingüístics: karen, shan, mon, chins, kachins, rakhines i kayahs.
Un dels llocs amb més diversitat ètnica i un dels més recomanables per a visitar és la zona fronterera amb la Xina i Tailàndia. En una estada d'uns 4 dies, demanant els permisos correctes i necessaris per a estar en aquesta zona, sacrificant una mica el confort del viatge i estant disposats a caminar per a arribar als diferents poblats, és fàcil conèixer a més de 9 grups ètnics, entre ells els impactants Akha, Ann, Palaung, Loi i Akhe.
Per a arribar fins a aquests poblats cal desplaçar-se en vehicles tot terreny (segons la temporada de pluges) i des de la base de les muntanyes on ells viuen, ascendir a peu (l'única via d'arribar fins a ells) en trekkings de diferents durades i dificultats.

Quan estàs en aquesta zona de Myanmar t'adones de com d'apartats han viscut aquestes gents del món que coneixem, els tràmits burocràtics són el primer símptoma d'això, però els llocs on viuen, el seu mode de subsistència, la seva manera de vestir, els seus idiomes, els seus dialectes, els paisatges, la seva gastronomia, tot, absolutament tot és real, és la seva vida diària, no hi ha interferències de cap mena.
Els actuals grups ètnics que viuen avui al país són el resultat de milers d'anys d'història, de la història dels primers habitants del segle IX AC i de la història que han anat transmetent els que van arribar de llocs tan llunyans com la serralada de l'Himàlaia, l'Índia, Bangladesh, Laos, Tailàndia, l'antiga Yunnan, la Xina, Mongòlia, etc.
Tota aquesta història s'ha anat barrejant amb les diferents influències culturals i de religió que van acompanyar a aquests habitants arribats de Terres Llunyanes. Religions tan diferents com podien practicar els poblats d'origen animista, convertits amb el temps al catolicisme i diferents religions evangèliques així com, els seguidors de l'Islam. Però si hi ha una religió i moviment cultural que va arribar amb força i es va quedar per sempre a Myanmar aquest és, sens dubte el Budisme, en diverses de les seves versions però en la Teravada com a pràctica més estesa i utilitzada.

Difícilment per no dir pràcticament impossible, trobarem un lloc amb tanta admiració per Buda, les ofrenes, els càntics, els temples, les coves, les imatges i centenars de milers de Pagodes repartides per tot el país fan d'aquest lloc, un lloc únic i d'imperdonable visita.

Tampoc volíem acabar el nostre article sense comentar un dels llocs amb més màgia d'Àsia, el llac Inle. Enclavat en el cor del país aquest llac és la llar de subgrups, majoritàriament Shan i, el llac està envoltat de centenars de petits poblats en els que pràcticament a diari es poden trobar mercats locals. Una visita de 3 dies a la zona del llac ens farà viure experiències inoblidables, conèixer aquests mercats, navegar pels pobles flotants, veure la vida dels pescadors, recórrer els boscos de bambú o realitzar algun trekking fins als poblats de les muntanyes que envolten el llac són algunes de les nostres recomanacions.

Una vegada, l'escriptor Aldous Huxley va escriure sobre el llac Atitlán, que era el llac més bell del planeta. Els que hem tingut la sort de veure aquest llac estem d'acord en la seva afirmació encara que, una vegada has estat en el llac Inle, et sorgeixen alguns dubtes sobre aquest tema.