Per Terres de Livingstone, Zàmbia, la gran desconeguda.

La primera vegada que vaig estar a Zàmbia, em va impactar que un destí tan increïble i amb tant de potencial no rebés pràcticament turisme, estic parlant de molts anys enrere i segueix igual avui dia, cosa que no deixa de sorprendre'm. 

I és que, no és d'estranyar que Livingstone s'enamorarà d'aquest destí, per sobre de molts altres que, ja en aquells dies havia recorregut. 

Primer sol i després juntament amb la seva dona Marie Livingstone i els seus fills, van recórrer gran part d'Àfrica, les seves exploracions van servir per a cartografiar alguns dels llocs més inhòspits de tot el continent. Van superar atacs d'animals salvatges, malalties, haver de donar a llum enmig de llocs recòndits amb la poca ajuda d'alguns curanderos i de la gent local. Molts desafiaments van anar trobant-se al llarg de les seves incursions. 

A diferència d'altres exploradors que només els importava el reconeixement internacional, i els descobriments per a veure la viabilitat de comercialitzacions o explotacions dels llocs, a qualsevol preu. Els Livingstone eren coneguts per lluitar contra l'esclavitud, empatitzaven amb les necessitats i els drets de la gent local. Encara que evidentment l'embranzida i l'obsessió de trobar les fonts del Nil, era un motor que sempre acompanyaria a Livingstone.

Després de ser el primer europeu a descobrir el Kalahari, Livingstone va arribar al riu Zambezi l'any 1851, el seu objectiu era comprovar la navegabilitat d'aquesta gran artèria, per a obrir noves rutes comercials. Posteriorment, i seguint les històries i llegendes dels zambians, arribaria a les cascades “Mosi oa Tunya”, el fum que trona, batejades i conegudes internacionalment com les Cascades Victòria, l'any 1855.

Quan en la nostra ruta Per Terres de Livingstone solquem durant tres dies les aigües del Zambezi plenes de cocodrils i hipopòtams, penso en com Livingstone va haver d'esquivar i fer front a aquests. Des de les nostres canoes que ens permeten gaudir de la naturalesa en el seu medi, respectem a aquests grans, esquivant-los i deixant una certa distància de seguretat perquè no se sentin amenaçats i els puguem observar, quedant-nos boca oberta de poder estar enmig del Zambezi. Remant tan sols dues vegades a favor de la corrent, ens deixem portar, i això ens permet sentir el so de l'aigua, poder veure als elefants que s'acosten a la riba a primera hora del matí i al capvespre per a beure aigua, els ocells que ens acompanyen durant el nostre recorregut, i alguna àguila pescadora que ens regala una caça inesperada.

Les nostres nits transcorren acampats en illes desertes, on la pau i la tranquil·litat ens envolten entre els sons de la natura. Compartim històries al voltant de la foguera, gràcies a la fusta que recol·lectem en el camí, i cuinem a foc lent, que bo és el menjar fet al carbó. I el més preuat dels moments, dormir sota el mantell d'un cel estrellat que no coneix de la contaminació, dels sorolls... és com si de cop ens haguéssim traslladat a temps remots.

El nostre viatge ens porta fins a un dels Parcs Nacionals més versàtils de tota Àfrica, Luangwa, anomenat així pel riu que el creua. Aquest Parc està dividit en dues parts, la inaccessible i desconeguda North Luangwa i el prestigiós South Luangwa, on hi ha un dels majors censos de lleopards de tot el continent.

A South Luangwa es realitzen safaris a peu a primera hora del matí, amb la sortida del sol, per a poder apreciar tot allò que no podem observar des d'un vehicle i que té un gran valor i sentit en el cicle de la vida. En la naturalesa tot té un sentit i una raó de ser. Petjades, excrements, branques caigudes pel pas o alimentació d'alguns animals, ens donaran pistes per a aprendre i seguir els passos d'antílops, elefants, i altres. Farem una parada a mig matí per a prendre consciència del meravellós entorn que ens envolta, te, cafè, unes galetes i safari en vehicle. 

A la tarda, després d'un recorregut en vehicle pel parc nacional on podrem veure manades de lleons, búfals i fins i tot els difícils i tan apreciats licaons (gossos salvatges), ens pararem per a veure una imponent posta de sol en el riu Luangwa, enmig del parc nacional, acompanyant aquest instant d'una cervesa o un refresc, ens prepararem per al gran moment, el safari nocturn, ens taparem, i guiats per un gran focus, anirem a la cerca dels lleopards, que amb altes probabilitats trobarem.

Visitar el Parc Nacional de Luangwa és una gran experiència, no tan sols per la quantitat d'animals que l'alberguen, sinó també per l'alta qualitat dels seus guies i rangers, els quals considero estan al nivell dels tan valorats tanzans i sud-africans.

No és d'estranyar que, després de totes les aventures i desafiaments de Livingstone en aquest desconegut i hospitalari país, la seva última voluntat fos que el seu cor romangués en terres zambianes, mentre el seu cos es va traslladar a Westminster, a Londres.